Es deia Arcadi i és un dels pocs homes extraordinaris que he conegut. Amb un excel·lent sentit de l’humor (propi i especial), una filosofia de vida molt avançada (potser una mica egocèntrica) i una manera d’analitzar la realitat molt encisadora. L’Arcadi sempre deia que totes les coses d’aquest món depenien o bé de la pesseta (per als més joves ara seria l’euro) o bé de la bragueta, i a mesura que he anat fent camí he pogut comprovar que aquesta afirmació, de la qual l’Arcadi feia bandera, és una gran certesa. Cada dia tinc el costum de llegir la premsa, escoltar la ràdio i al vespre, si la família m’ho permet, veure una mica la tele (especialment notícies) i intento donar sentit a totes les informacions que ens arriben. Guerres, atracaments, morts, suïcidis, assassinats, enveges, baralles, lluites de poder… I de manera automàtica sempre acabo coincidint amb l’Arcadi. L’origen de tot plegat té a veure amb els diners (barrejats amb el poder) o amb el sexe. La insensatesa de la política, la pocavergonya i la cobdícia dels bancs, la violència masclista i tantes i tantes coses que fan una llista interminable. Totes elles han esdevingut conseqüència de l’ànsia per tenir diners o bé per embolics faldillers i si no que parlin amb la "Manada", el Chicle o qualsevol d’aquests indesitjables que fan de la seva ignorància i agressivitat un exemple de comportament menyspreable.
Els interessos dels humans poden ser força diversos, cadascú de nosaltres tenim tendència a seleccionar calaixos d’aficions, emocions, actituds, de responsabilitats, de lleure… de tot el que configura la nostra vida. La suma de calaixos ens defineix. Hi ha gent que li agrada més la muntanya que la platja i viceversa, hi ha persones que volen menjar carn i d’altres que prefereixen el peix, altres que gaudeixen del fred i d’altres de la calor i així anirem destriant perfils diferents de com a cadascú ens agrada viure la nostra vida. I és ben cert que aquests dos calaixos (el dels diners i el del sexe) són força transversals a tothom però sense treure la importància que tenen valorar els diners per sobre del seu valor real (utilitat per viure amb dignitat) i situar el sexe en un punt de malaltia i perversió, i ha de ser tot plegat un pèl traumàtic, malaltís i esgotador. Fins i tot el silenciat i escapolit expresident Pujol va caure en la perversió dels diners per acabar la seva trajectòria pública, una història de desamor amb el país que tant li va donar.
Avui doncs vull tornar a retre homenatge a l’Arcadi, que ja fa uns quants anys que ens va deixar, donant-li una vegada més la raó en aquesta qüestió. És cert, Arcadi, que si anem tibant del fil de totes les coses al final de la troca ens trobarem amb la pesseta o la bragueta. Segur que per un lloc o l’altre apareixen o bé els diners o bé el sexe i tot i que trobo a faltar com rèiem quan parlàvem d’això la confirmació dels teus arguments amb el món que rodola dia sí i altre també només em serveix per poder manifestar als quatre vents la meva última afirmació: que n’eres, de savi.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
