Ens diran que per culpa del canvi climàtic, altres per la globalització, altres per la ineficàcia dels productes fitosanitaris… o per tot plegat, el cert és que tenim una tercera plaga, vinguda dels països asiàtics. Temps enrere, vaig parlar de la vespa asiàtica, de considerables dimensions, amb uns nius realment espectaculars i una voracitat immensa que posa en perill l’existència de les nostres abelles.
Fa menys, vaig parlar de la processionària, més típicament nostra, però que ha entrat en una altra dimensió per culpa d’uns hiverns benignes que faciliten la seva proliferació. Estem en una avançada fase de creixement i extensió de la plaga, amb greus danys sobre els animals, les persones i especialment les poblacions de pi.
Avui, però, vull parlar d’una tercera plaga, realment preocupant, perquè ataca els boixos dels nostres boscos, especialment els que es troben per sota de la cota de 1.000 metres. Pels estudis fets, es veu que l’any 2007 va entrar a Alemanya, procedent de països asiàtics, la Cydalina Perspectalis, una papallona que en fase d’eruga s’alimenta de les fulles del boix, fins a l’extrem que en poc temps pot deixar l’arbust ferit de mort.
Aquesta eruga es va desplaçant, quan es converteix en papallona, i els guardes rurals fa pocs dies em van avisar que les tenim ja molt a prop del poble. Què fer davant una situació com aquesta? És evident que només amb l’acció conjunta de totes les administracions amb propietaris de boscos i altres professionals, com els de jardineria, es podrà atacar aquesta invasió utilitzant productes biològics que siguin eficients.
El remei està inventat, si bé, com vaig explicar en el cas de l’eruga processionària, el cost és elevat, però no queda cap altra solució, si no volem despoblar el territori d’uns arbustos tan importants com són els boixos.
El boix és un arbust de creixement lent, el situat en boscos, diferent de l’utilitzat en jardineria, el qual proporciona una fusta d’alta qualitat, molt apreciada per fabricar objectes de regal o peces artístiques, etc. Hi ha tota una indústria d’artesania que té en el boix el seu producte bàsic, però té moltes altres utilitats, sobretot pel que fa a preservar la diversitat dels nostres boscos.
El que té de preocupant aquesta nova plaga és l’anunci que en vindran més, fruit d’un canvi climàtic que facilita el desplaçament d’espècies que abans no trobaven el clima adequat i ara, sí. Aquesta atracció de noves espècies ha de comportar un canvi d’ús dels boscos, i sobretot un aprofitament diferent del que s’ha fet fins ara.
Ja no s’hi val només a esperar que els arbres siguin grossos per fer una tallada, sinó que cada any s’ha de treballar en els boscos per evitar l’assentament d’espècies no originàries del territori, que puguin desplaçar les autòctones, i complicar la seva supervivència.
I en aquesta lluita és fonamental comptar amb les espècies d’aquí que s’alimenten d’aquests nouvinguts. En el cas que ens ocupa, tan positives poden ser les sargantanes com diferents ocells que les tenen com a aliment essencial. La preocupació per aquesta tercera plaga és alta, perquè se suma a les altres, i perquè anuncia l’arribada de noves espècies que no troben depredadors naturals que les aturin. D’aquí la importància de comptar amb un servei oficial que estudiï la situació, i proposi les mesures oportunes per fer-hi front. A tots ens hi van la salut i diversitat dels nostres boscos.
* L’autor és alcalde de Borredà
