Tres dies després del 28-A, pocs són els qui s’han referit al paper cabdal que han representat els pensionistes. Després d’ésser menystinguts sovint per la dreta més carrinclona, si més no han rebut certs gestos de complicitat de part del govern Sánchez. Cal no oblidar que el seu nombre frega els deu milions de votants. La qual cosa vol dir que un de cada quatre votants provenia d’aquest sector.
A nivell egarenc, és just remarcar alhora que s’acompleix mig segle de la primera reunió clandestina amb motiu d’aquesta data. Concretament es va dur a terme a la Font de les Canyes. És per això que CCOO ha decidit commemorar-ho amb la prestància adient. Properament es bastirà un monòlit en aquest punt, com a record. En aquest sentit, la marxa arrencarà -a les 11 del matí- de la plaça de Lluís Companys i baixarà fins al portal de Sant Roc.
La desfilada, l’obrirà una pancarta molt similar a la d’aquell Primer de Maig. A més, la duran treballadors veterans d’aquella època. En el benentès que parlem de dos entorns socials i polítics ben diferents. No endebades encara quedaven sis anys de dictadura pura i dura.
Just després, anirà una altra pancarta unitària, amb un representant de cadascuna de les organitzacions col·laboradores (FAV, Dones d’Esquerres, Comissió 8-M, Marea Blanca, Iaioflautes, Prodis, PSC, ERC, TEC i IVE). Més enrere, seguirà l’oficial del sindicat. Idèntica a la que es durà a la “mani” de Barcelona€ I, en acabar la marxa, es llegirà el manifest del Primer de Maig per part d’un parell de dones.
Val a dir que la part lúdica d’aquesta diada la configurarà un dinar de germanor. Totalment popular -amb tiquets a 3 euros- a la masia de Mossèn Homs. Es podien obtenir prèviament a l’oficina de la FAV o a la seu del sindicat, al carrer de la Unió.
Com a cirereta del pastís, em sembla just fer esment de l’acte d’homenatge que es va retre -a la figura del Cipri- el proppassat 25 d’abril. Un afamat dirigent obrer local, diputat al Congrés i al Parlament català i fundador de CCOO. El proper 22 de maig s’acompliran vint-i-quatre anys del seu adéu, arran d’un accident durant la campanya electoral de 1995. El record de gent amb la seva empenta i rauxa dóna sentit ple al que avui celebrem. Bona festa!
