Hi ha hagut un gran augment de la participació davant la por i rebuig a l’avanç de forces reaccionàries. Les classes populars s’han mobilitzat i han anat a votar, impedint així una victòria del "trifachito". En bona part, aquest augment de votants ha beneficiat el PSOE.
La dreta aznarista ha estat derrotada. Però hi ha un gran PERÒ. El feixisme aconsegueix molts vots i entra en el Congrés amb un grup parlamentari gran. Potser no han complert les seves expectatives de vot, però és preocupant l’avanç de les idees reaccionàries i la força que puguin tenir a partir d’ara. Hem de vigilar i enfrontar-nos a aquestes idees d’involució. Cal aconseguir fer-los fora del debat i la vida públiques. No hem de permetre que avancin més, cal derrotar-los.
No tot consisteix a derrotar el "trifachito". També és necessari guanyar el canvi. Derrotar les polítiques neoliberals i antisocials que hem sofert les classes populars els últims anys. El PSOE pot decidir governar al costat de Ciutadans, o governar en solitari, i seguir sense aplicar les polítiques socials que necessitem. Aquesta és la fórmula de govern que prefereixen la banca, la patronal i l’IBEX-35. El crit de diumenge de "amb Rivera no!" expressat per les bases socialistes cal estendre’l. Cal mobilitzar per exigir un govern progressista que derogui la reforma laboral, reguli els preus de l’habitatge, aposti per la reindustrialització, la justícia social, el repartiment de la riquesa, la igualtat i la sostenibilitat, i combati l’atur, la precarietat i els desnonaments. Volem un govern que dignifiqui les nostres vides i el nostre futur, com fa l’actual govern de Portugal. Crec que PSOE, Unidas Podemos, ERC… han de trobar la manera de prioritzar l’agenda social i el benestar, i superar el bloqueig a Catalunya.
Unidas Podemos i En Comú Podem no hem tret un bon resultat i cal reconèixer-ho. Haurem de fer l’autocrítica necessària i millorar. De totes maneres, cal reconèixer que s’ha detingut la sagnia que patíem fa uns mesos gràcies a la bona campanya de Pablo Iglesias, Alberto Garzón, Aina Vidal o Joan Mena, i a una militància compromesa i lluitadora amb els valors de l’esquerra. 42 diputats/des no és un grup petit, cal posar-lo molt en valor. Continuem tenint un grup parlamentari fort, i un programa i discursos cada vegada més clarament situats a l’esquerra i en els problemes de la gent comuna. Izquierda Unida, Podemos i les confluències tenim llarg recorregut i bon múscul. Som la màxima garantia que s’apliquin polítiques socials i democràtiques i hem de posar-ho molt en valor.
A Terrassa, hem tingut un 18% de vots, sent tercera força per sota de PSC i ERC. Dono les gràcies a les gairebé 22.000 persones que ens han votat a Terrassa. Malgrat haver perdut votants, és un suport destacable i important. Vull posar en valor a més que la companya Mercè Gómez, lluitadora incansable de Terrassa, estigués a la candidatura. Porto temps dient que Terrassa és clarament d’esquerres i diumenge es va tornar a veure. Bones sensacions tenim la candidatura de confluència de Podemos-Iniciativa Verda-Unitat d’Esquerres per Terrassa (on participem les gents de Podem, ICV i EUiA).
Ara toca fomentar la mobilització per assegurar-nos que s’apliquin les polítiques socials que necessitem. Les lluites feministes i dels pensionistes han estat fonamentals els últims mesos. Aquest Primer de Maig ha de servir per treure milers de treballadors i treballadores al carrer a reclamar els nostres drets. A Terrassa, importantíssim, tornem a tenir manifestació del Primer de Maig (aquest dimecres a les 11:00h des de la plaça de Lluís Companys), i serà un èxit!
Seguim!
* L’autor és candidat núm. 3 a les eleccions municipals a Terrassa per la candidatura de Podemos-IVE
