Aquest dimarts celebrem la Festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya, traslladada del dia 27 per l’Octava de Pasqua, i diumenge vinent celebrarem la Festa de la Mare de Déu del Roser a diferents indrets de la nostra geografia.
Entrem en el mes de maig, el mes de Maria. El papa Francesc significativament signà l’Exhortació Apostòlica Christus Vivit el passat 25 de març, solemnitat de l’Anunciació del Senyor, i ho féu a Loreto, al Santuari de la Santa Casa. No és un detall menor, sinó un gest carregat de simbolisme, que situa el document en la perspectiva mariana, tant en la seva dimensió juvenil com en la vocacional.
En el capítol segon d’aquesta exhortació, després de referir-se a la joventut de Jesús i a la joventut de l’Església, ens parla de Maria, la jove de Natzaret. Ella resplendeix en el cor de l’Església i "és el gran model per a una Església jove, que vol seguir Crist amb frescor i docilitat". Quan rep l’anunci de l’àngel respon amb generositat i confiança. Respon amb un sí que compromet tota la seva vida. Sense cap seguretat humana, ni cap contracte blindat; "¡Maria se la va jugar i per això és forta, per això és una ‘influencer’, és la ‘influencer’ de Déu!", diu el papa Francesc. Amb l’esdeveniment de l’encarnació Déu irromp en la vida de Maria d’una manera poderosa i sorprenent. Maria accepta el pla de Déu i dóna el seu consentiment amb humilitat i generositat, sense cap altra seguretat que la seva confiança en la Paraula de Déu; ella respon amb una fe absoluta, en aquest moment únic i irrepetible de la història de la humanitat.
En el moment de l’anunciació Maria inicia un camí de fe i d’unió amb el seu Fill que mantindrà fins al final, acompanyant-lo en totes les circumstàncies, especialment en el seu dolor.
La prova més dura tindrà lloc al Calvari; allà, tot i el sofriment, quan el seu cor és traspassat per una espasa de dolor, es manté ferma al peu de la creu. La tragèdia de la passió i la mort, que va fer trontollar la fe dels deixebles, no va ser capaç de trencar la consistència de Maria.
L’evangelista sant Joan explica com Maria estava dreta i ferma prop de la creu. Sens dubte aquest va ser el moment més difícil en la seva missió de Mare, però es va mantenir fidel, sofrint i acompanyant el sofriment del Fill. Després de la resurrecció, la primera aparició va ser sens dubte a Maria, encara que no es narra en els evangelis, i no hi ha paraules per explicar l’alegria del encontre del Fill amb la Mare.
En els començaments de la vida de l’Església, els apòstols eren constants en la pregària amb Maria, la mare de Jesús, algunes dones i els seus germans (cf. Fets 1,14). Al cenacle, Maria hi és present i exerceix les seves funcions de mare de l’Església des dels inicis, mantenint units de cor els apòstols, lliurant-los tots els seus records sobre la vida de Jesús, ensenyant als deixebles a viure en comunió amb Déu i en comunió fraterna.
Ella és la Mare sol·lícita que presenta al Fill les necessitats dels altres fills i orienta aquests nous fills a l’encontre amb Crist i al seguiment. Així ho vivim des dels inicis de l’Església, confiant en la seva mediació i implorant el seu ajut.
Maria continua vetllant pels seus fills: quan ens trobem en dificultats, quan tot es fa fosc, ella és llum per al camí i és font de salvació. A la seva protecció ens emparem una vegada més amb l’oració més antiga que es coneix dedicada a ella: "Sota el vostre mantell ens emparem, santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge gloriosa i beneïda".
* L’autor és bisbe de Terrassa
