Dia de reflexió electoral. Tant de bo n’hi hagués molta, de reflexió electoral! Perquè el cert és que cada vegada sembla que es vota més amb les tripes -per no dir parts menys nobles- que amb el cap. I les tripes no són, precisament, gaire de fiar. Però molts polítics hi apel·len, potser perquè és la manera més directa i senzilla d’arribar a l’elector en temps de molta complexitat.
La presa de decisió de què votar, però, no es limita a la confrontació entre cap -la raó- i tripes -l’emoció-, sinó que també hi intervé allò que explica amb detall Francis Fukuyama en el seu darrer llibre, "Identity" (2018). Es tracta del que el professor d’Stanford anomena el thymós, que seria la part de l’ànima que apel·la a la dignitat, al reconeixement. És a dir, més enllà del càlcul d’interessos -la decisió diguem-ne racional- i de la resposta passional -sovint irracional-, hi hauria una aspiració guiada pel reconeixement de la identitat i que s’ha anat estenent a tots els àmbits de la vida social. Es tracta del reconeixement de les minories religioses i ètniques, de les dones, els joves o de la gent gran, dels diversos models d’estructura familiar o de les variades formes d’identificació sexual, entre d’altres.
No és estrany, doncs, que més que no pas en els debats ideològics clàssics, les ofertes polítiques posin l’accent i mirin de donar resposta a aquestes aspiracions del thymós, que cada vegada es considera més rellevant. Les propostes més conservadores s’hi manifesten obertament en contra perquè també hi ha una part de la població que es resisteix al reconeixement de la igualtat de dignitat de les diverses formes de vida i enyoren uns temps on hi havia un únic model de vida personal i col·lectiva que era considerat digne, i tota la resta era cosa de "desviats".
És en aquest debat sobre el reconeixement de la identitat i de les diverses dignitats que gira actualment l’eix principal del debat polític. Una mica rutinàriament, mecànicament, encara es parla d’economia, d’infraestructures… Però s’aborda de manera superficial i demagògica, sovint perquè realment hi ha relativament poc per a l’acció política. En canvi, l’adhesió electoral s’aconsegueix per si el votant s’identifica amb la defensa que fa tal o tal oferta política, d’allò que considera que és una identitat mal reconeguda, amenaçada o obertament maltractada.
El thymós que hi ha en joc aquest 28 d’abril no és exactament el mateix que hi haurà damunt la taula el 26 de maig, amb les eleccions municipals i les europees. Però els resultats d’aquest diumenge sí que ens donarà una certa idea de com la ciutat i la comarca viuen aquests nous dilemes polítics. La comoditat farà que se segueixi parlant de si guanya l’esquerra o la dreta, de si l’extrema dreta creix o si l’amenaça de la seva aparició era un bluf, i encara de si guanyen les tradicionals propostes conservadores o progressistes. Tanmateix les anàlisis més pertinents seran les que atenguin com s’han comportat aquestes noves exigències de reconeixement de la dignitat dins la diversitat de gènere, de drets de les minories, de la llibertat d’expressió o dels drets nacionals, i en qui s’ha dipositat la confiança per a la seva defensa.
