Hores d’ara ja sabem, tot un bon nombre de curiosos i/o emprenyats, on és aquest poble i a què dedica el temps lliure o més ben dit com celebra alguna de les seves festes més assenyalades i "emotives". Qui més qui menys haurà fet ús de la Wikipèdia per saber-ne la localització i la història d’aquest indret andalús. En aquest escorcoll cap sorpresa remarcable. El seu alcalde, Antonio Pérez, diu que no entén res respecte al rebombori que s’ha organitzat per l’escarni, afusellament i foguera d’una figura que simbolitzava Carles Puigdemont. Ell no entén res i molta gent de Catalunya o no, tampoc. En aquest possible tipus de situacions esperpèntiques, sortosament aïllades i del tot nefastes, sempre hi ha un previsible contraatac de l’autoritat competent amb el pretext que es tracta d’una vella/simpàtica tradició i per tant d’altres personatges han passat per la mateixa cercavila/liquidació i ningú n’ha dit res. La rèplica de l’autoritat municipal no s’acaba amb l’argument d’una sòlida mostra de cultura popular sinó que cerca fets, suposadament iguals, per treure gravetat a l’afer i situar-lo a l’alçada d’un engrescador divertiment que té lloc cada diumenge de Pasqua de Resurrecció. Per aquest motiu fa al·lusió a les falles valencianes i al foc que devora sense contemplacions tota mena de personatges de la classe política o del món de l’espectacle. Sap greu però ho veig molt i molt diferent en la forma i en el fons. Les falles no assenyalen ni apunten ningú. Cap jurat amb reminiscències inquisitorials escull qui millor ha representat el mal i/o la perversió en la darrera temporada. El Judes de Coripe i les falles no tenen res a veure. De moment no he trobat ningú que em convenci respecte a una suposada similitud.
L’alcalde comenta que s’escull algú que representi o hagi fet quelcom maliciós, negatiu i perjudicial. Per això, en anteriors convocatòries, s’ha cremat i vexat Bàrbara Rey, Rodrigo Rato, Urdangarin, el petit Nicolau o la culpable de la mort del nen Gabriel. Enguany li ha tocat el torn a la figura de Carles Puigdemont. Algú o alguns decideixen qui representarà, de forma més significativa, els propòsits humiliants de la festa i quin serà el seu destí davant un escamot que insulta i afusella amb l’armament i cartutxeria facilitats per la policia local. Les imatges, del tot patètiques, del repartiment de les escopetes i de la comitiva també van al cistell de l’Espanya profunda, ara dissortadament, en color i amb l’ús d’aparells electrònics. Sembla que no ha canviat res. La cosa no queda aquí car el plat fort és qui i amb quina finalitat s’escull el representant del maligne. Sembla que l’ampa del CEIP del poble és qui porta a terme la iniciativa per recaptar diners per al viatge de fi de curs. Els pares de les criatures es reuneixen, sovint i en secret, per deliberar. Deu ser apassionant (!). El centre educatiu és diu Irippo fent referència a una antiga ciutat romana de la zona famosa per l’encunyament de moneda. La història no s’adiu amb aquest exemple de mediocritat. He conegut moltes ampes i n’he sabut de tota mena de funcions, algunes del tot inversemblants, que em reservo per a algun altre article. Però la singular atribució d’aquesta associació de mares i pares d’aquest poble de Sevilla em sembla un despropòsit sense límits. Agreuja, d’allò més, aquest muntatge/escarni col·lectiu que m’ha dolgut i molestat. No permetria mai que el meu fill gaudís d’un viatge amb diners recaptats amb aquest singular procediment. Penós, trist i lamentable.
