L’Estructura de Drets Humans es va crear l’any 2017 seguint recomanacions internacionals, com els Principis de París. La Conferència Mundial de Drets Humans celebrada a Viena l’any 1993 va recomanar l’elaboració de plans d’acció nacionals on s’identifiquessin objectius de millora en la promoció i protecció dels drets humans.
L’Organització de les Nacions Unides encoratja l’adopció de plans d’acció nacionals de drets humans, que han de ser documents públics, elaborats amb una àmplia participació de la societat, amb un abast general de tots els drets humans i orientats a l’acció.
L’Estructura de Drets Humans de Catalunya és un organisme creat el 2017 pel síndic de Greuges i l’Institut de Drets Humans de Catalunya amb l’objectiu principal d’elaborar un pla de drets humans amb la participació de la ciutadania. A més té encomanades altres funcions de promoció dels drets humans com coordinar una xarxa amb entitats socials, emetre opinions sobre els projectes i les proposicions de llei del Parlament de Catalunya amb incidència en els drets humans, i l’elaboració d’informes sobre la situació dels drets humans a Catalunya pels mecanismes internacionals de drets humans.
El síndic i l’Institut de Drets Humans de Catalunya conformen l’Estructura de Drets Humans de Catalunya que compta amb un consell assessor compost per nou entitats socials i de defensa dels drets humans, dos col·legis professionals (periodistes i advocacia) i nou experts de diversos àmbits.
El 21 de gener, l’Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC) va iniciar la participació pública per a la construcció del pla de drets humans amb una presentació al Museu Marítim de Barcelona, a l’edifici de les Drassanes Reials, on es va insistir en la necessitat d’enriquir el pla amb aportacions de les persones i organitzacions que treballen en temes de drets humans i moviments socials de base.
Què és un pla de drets? Un pla de drets humans és un document de compromís elaborat amb la participació activa de la ciutadania que recull un ventall de mesures i accions que han de dur a terme el Govern i els poders públics per millorar la promoció i la protecció dels drets humans i que preveu un mecanisme de control de l’efectiva aplicació d’aquest.
Què hem fet fins ara? D’on parteix el pla?
El pla parteix d’una primera fase de diagnosi de l’estat dels drets a Catalunya que ha estat analitzada pel consell assessor de l’EDHC i altres persones expertes. D’aquestes diagnosis, se’n pot trobar un resum a la pàgina web de l’Estructura perquè puguin ser fàcilment consultables.
L’Estructura també està treballant pel que creu que haurien de ser les mesures per promoure l’efectivitat del pla.
Com es pot contribuir a la construcció del pla?
Impulsant l’organització de processos de debat i consulta en forma d’àgores de discussió temàtiques (#ÀgoraDeDrets) per tot el territori. Aquest procés ja ha començat i durarà cinc mesos (fins al juny de 2019).
L’àgora (del grec "mercat") fou la plaça pública de les ciutats estat gregues (les polis). N’era el centre cultural, comercial i polític. Les assemblees de ciutadans es realitzaven al mateix recinte. Fou una part essencial de la constitució dels antics estats grecs.
Aquesta és una nova oportunitat per aprofundir en una participació ciutadana de veritat, oberta a tothom, sense el filtre imposat dels partits polítics des de les administracions (per por o per no creure en la democràcia real, directa i participativa). I de crear àgores del segle XXI, sense desigualtats ni discriminació de cap mena, com estable el "sistema de democràcia representativa formal".
I si a Terrassa es fa un bon treball de cara a la comanda del síndic de Catalunya i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, ens podríem plantejar, fins i tot, de crear una "àgora permanent" als nostres carrers, que servís per transformar, de veritat, aquesta societat tan injusta, i fer que els drets humans i els valors que els fonamenten siguin l’instrument essencial per a una alternativa política, econòmica i social que ho canviï tot…
A Terrassa, de la mà de la síndica de Greuges de la Plataforma Espai Drets, s’han iniciat els treballs organitzant àgores per discutir drets entre la ciutadania (ja s’han conformat grups per treballar -àgores- sobre el dret a l’habitatge, els drets de les persones grans, els drets de les persones amb discapacitat, els drets del col·lectiu LGTB, el dret a l’educació, el dret a la ciutat…
Us convidem a les reunions que celebrem a la Masia Freixa (allà us podeu informar de totes les àgores de drets) a la seu de la síndica de Greuges. Us hi esperem. Ara tenim l’oportunitat de treballar directament per poder garantir el compliment de tots els nostres drets fonamentals (civils, polítics, econòmics, socials, culturals).
Si al maig del 68 deien els estudiants revolucionaris que sota les "llambordes" hi havia la platja. A nosaltres ens toca dir ben alt i fort que sota la nostra por hi ha la llibertat. Siguem valents!
* L’autor és advocat i activista pels DDHH. Membre d’Espai Drets i de la junta de l’Institut de Drets Humans de Catalunya
