No fa pas gaire temps vaig descobrir l’expressió "parit i deixat estar" amb la qual titulo aquest article i la veritat és que en aquell moment, era la primera vegada, que l’escoltava i a més anant dirigida a la meva persona, em va semblar un insult, una intromissió en la meva manera d’entendre el pas per la vida. Me la vaig agafar amb rebequeria perquè entenia que era una forma de dir-me, des del desconeixement, que m’havien abandonat una vegada m’havien portat al món i que la conseqüència era la meva manera de ser i de viure. Més tard allò que em va semblar un improperi, una befa, un ultratge s’ha convertit en una frase que m’agrada i encara més si és dirigida a mi mateix.
M’agrada perquè ara entenc aquesta expressió com un símbol de llibertat i personalitat, d’identitat pròpia i d’ autoestima vers un mateix perquè després de l’ obligada aterrada en eixe món (parit) el fet que m’hagin deixat estar ha provocat en mi que tot el que sóc, que tot el que ofereixo i tot el que dignifico sigui de collita pròpia. També ho és el que no agrada, el que molesta, el que distorsiona i fins i tot el que fa distanciar persones del meu voltant però tot plegat forma part del meu jo, de com jo entenc que s’ha de ser i s’ha de viure, si més no com jo vull ser i vull viure.
No entenc la vida d’altra manera que sent una correlació de presa de decisions que una rere l’altra fan de nosaltres un individu/a amb batec i petjada pròpia, amb sensacions i estímuls profunds que ens marquen el camí a recórrer i que segurament dista molt d’altres camins engegats per altres persones. El respecte a la diversitat en els camins que cadascú pren és el secret de la convivència. Tots hem estat parits i uns més que d’altres deixats estar. Molts no han volgut desenganxar-se quan tocava dels seus orígens, dels valors i les creences amb els que han estat criats. Alguns ho han fet amb voluntarietat, d’altres amb resignació. Un bon grapat no han sabut trobar d’una manera lliure i viscuda el camí que els porti a la situació personal desitjada, no han vençut les circumstàncies o potser no han estat prou valents. I també a uns quants no els han deixat ser el que ells haguessin volgut assolir, per influències, per pors o senzillament per ignorància i feblesa de caràcter.
Parits i deixats estar, per això venim les persones en aquest món, per trobar un significat propi al fet de viure, per aconseguir aquells objectius que cadascú de nosaltres ens hem marcat, per fer de la nostra vida un cant a la llibertat en la tria de camins.
Molts pares i mares amb els que parlo generen unes expectatives al voltant del futur del seus fills. Tots els que som pares volem el millor pels nostres fills però el millor per a nosaltres potser no és el millor per a ells des del seu punt de vista. Les vides dels nostres fills han de ser educades i orientades vers comportaments i resultats socialment admesos però recordem tots plegats que aquestes vides, les dels nostres fills, són d’ells. Ells han estat parits per després d’una certa influència deixar-los estar, deixar-los fer el que vulguin amb les seves vides, són les seves vides i no les nostres.
Estic content de ser el que sóc i segurament algunes coses no entraven en els plans dels meus pares quan em varen portar al món, de fet ells ja volien una nena i vaig aparèixer jo. Però un cop aquí he escoltat i he recollit moltíssims estímuls que m’han fet pensar i sobretot sentir i al final de tot el procés sóc un deixat estar lliure i feliç, que decideix fer amb la seva vida allò que vol.
M’agrada l’expressió "parit i deixat estar" i tot i saber finalment que quan me la varen dir era per classificar-me com un menargues donat a la meva ara vull donar-li la volta a la truita i creure que aquesta expressió atorga a la condició humana un valor segur en favor de la llibertat i del creixement personal.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
