El proppassat divendres a Vil·la Joana (Vallvidrera) escoltàvem les interessants aportacions investigadores de la nord-americana Gina Herrmann i de Benito Bermejo sobre els periples i les tragèdies de milers de deportades i deportats en els camps d’extermini nazis, concretats en aquesta sessió en determinats exemples biogràfics i respecte els camps de Ravensbrück i Mauthausen. Això succeïa durant la tarda de cloenda del Congrés Internacional "Escriptures de l’exili republicà de 1939 i els camps de concentració, 80 anys després", sota l’organització de diferents grups de recerca de la UAB (Gexel/Cedid) i de l’Ajuntament de Barcelona (MUHBA). Qui ens havia de dir a tots els presents que l’endemà ens deixaria Neus Català. Poc ens podíem imaginar que aquell era un simbòlic/darrer homenatge del món acadèmic, esperem que no sigui l’últim, a càrrec d’experts sobre la deportació i el genocidi nazis. Òbviament es va parlar de la Neus, de la seva lluita, de la seva vitalitat, del seu impressionant testimoni, així com de la seva extraordinària aportació en la posada en marxa de l’Amical de Ravensbrück (2005). Neus Català fou, és i serà el gran referent de la dignitat i superació humanes. Ho sabem per tot el que ens ha explicat i escrit. Era el darrer testimoni d’aquell camp. Aquest congrés esdevingué un inesperat i emotiu reconeixement per a qui va lluitar tota la seva vida per preservar la memòria, la lluita i la resistència de les dones recloses en aquell i en tots els inferns d’Europa.
La professora Herrmann també ens va parlar d’Alfonsina Bueno, de Geneviève de Gaulle i de Mercedes Núñez Targa que, amb les seves obres ("La presó de Ventas"; "El carretó dels gossos"…), van contribuir en la difusió de la memòria de les qui patiren persecució, tortures i extermini. El coneixement biogràfic resulta del tot alliçonador. El web de l’Amical ens ofereix un acurat cens/estudi d’espanyoles i catalanes que passaren per aquell camp inaugurat el 1939. Les explicacions dels experts em fan adonar respecte a la necessitat de seguir coneixent i revisant les biografies de dotzenes d’heroïnes que visqueren aquell calvari després d’un pelegrinatge per centres de detenció i tortura. Totes són exemple d’increïble supervivència i coratge. Els sabotatges efectuats a les fàbriques d’armament alemanyes foren una prova inqüestionable del seu valor i heroisme. Hom arribava a Ravensbrück després d’haver experimentat una agònica detenció i un munt d’atrocitats com a preludi d’una descomunal perversió.
És d’agrair la tasca de professors com Benito Bermejo que destil·len paciència, molta paciència, i mètode per evitar/reduir al màxim les possibilitats de naufragi davant una faraònica recerca.
De fet és molt meritori el que han fet alguns experts en l’estudi biogràfic i contextual de les víctimes. Hom aprèn dels resultats i també de la seva metodologia. Aquí no valen les concessions ni les presses editorials. Només la prudència i l’esforç són el millor company de viatge. Seguirem requerint de la necessària combinació entre rigor i pedagogia. Més que mai recordarem Neus Català i prendre’m bona nota de les noves aportacions que els experts ens facin arribar.
