Fa un mes vaig poder veure a la TV la coneguda pel·lícula "Mar adentro" en què Ramón Sampedro va interrompre voluntàriament la seva vida per no prolongar més el seu patiment, ni el de la seva família, que el va cuidar i estimar durant més de trenta anys després de patir una tetraplègia per accident. És un drama carregat d’amor, que va acabar amb una meditada i valenta decisió personal.
Aquesta història, l’ha repetit fa pocs dies María José Carrasco ja que, igualment per evitar més sofriment, i també per amor al seu marit que la cuidava, en un estat de màxima lucidesa dins la seva màxima incapacitat física, va decidir posar fi al que un dia va començar per atzar: "la seva pròpia vida".
Aquí, s’hi mesclen conceptes diversos: (a) des del big bang (que va formar la sopa amb què es produirien els àtoms, les molècules i després la vida); (b) la filosofia (que van aportar els presocràtics, el mateix Sòcrates i els postsocràtics fa uns 25 segles, i que no ha canviat gaire ja que se segueixen fent voltes als mateixos conceptes); (c) l’ètica i la dignitat de les persones (o si cal respectar les pròpies voluntats); (d) la biologia i l’evolució dels éssers vius (Darwin va ajudar molt a poder-les entendre), i (e) el concepte de Déu (tant per als creients com per als agnòstics i els ateus).
Són cinc conceptes que cal entrellaçar per intentar entendre què fem en aquest planeta. Però només són els polítics de cada país, amb les lleis que redacten, els que decideixen com ens hem d’organitzar per distribuir uniformement la riquesa, i també si ens podem, o no, ajudar entre nosaltres. Dit d’una forma més concreta: si autoritzen, o no, a la família del Ramón Sampedro i al marit de la María José Carrasco poder correspondre a la súplica que ells els van fer.
Però és que, com ells dos, moltes persones es troben en circumstàncies similars i sense la possibilitat de poder apropar el que inevitablement forma part de la vida: "la mort" (sense la qual els éssers vius no haguessin pogut proliferar ni evolucionar). I només els polítics permetran que s’ajudi la persona estimada, requerint-se, però, l’ètica i el principi d’equitat, ja que "la rigorosa aplicació d’una norma pot produir efectes injustos" (Aristòtil).
És a dir que, com sempre, ens caldrà un esforç per intentar escollir millor els nostres polítics, evitant prejudicis, supersticions i hipocresia.
* L’autor és doctor en Medicina
