El guarisme “D”, en números romans, equival a 500. El dia que arribo a la meva columna amb aquest número, al·lucino. No m’ho crec. Però me’n sento molt cofoi. Visc un somni. Mai no m’ho hauria imaginat. Sobretot perquè resulta que no vaig poder exercir la meva vocació periodística en època laboral. En canvi, se m’ha possibilitat un cop jubilat. Per això vull agrair -de tot cor- al director del diari (el bon amic Pedro Millán) la confiança que m’atorgà quan me la va oferir. Des del principi, vaig fer per assumir el repte amb compromís màxim. Passats poc més de dos anys, he perdut aquella certa “por” inicial.
El símbol “D” -en aquest àmbit- sempre suma. Mai no es pot ubicar a l’esquerra d’un que tingui un valor més gran. Se’n permet un màxim de tres repeticions seguides. Això vol dir que sempre sumem i restem quan escrivim un d’aquests números. Extrapolant la teoria a la pràctica, lluito deixant-me guiar per l’ànim de “sumar”. Dit altrament, vull oferir temes variats i positius en les meves línies. A la pràctica, ho interpreto com una espècie de voluntariat social, amb gran responsabilitat de la meva part. Sense jo cercar-ho ni proposar-m’ho, se m’ha arrogat una “autoritat” quan parlo de qualsevol tema.
Confesso que -en tot el temps que fa que escric- l’únic “conflicte seriós” l’he tingut amb el clergat. Podria semblar estrany. Malgrat tot, no explico cap “berenar de duro”. Em fóra molt fàcil explicar-ne els detalls, però, ho deixo anar. Qui s’ha de donar per al·ludit, ja m’entendrà. No cauré al seu parany i la millor paraula és la que em reservo per a mi. El “fet de marres” complirà tres anys d’ací a unes tres setmanes. Tard o d’hora, tanmateix, la veritat es ressituarà a lloc.
El bon periodisme conrea la deontologia. Garbella la brutícia del gra positiu. Camina envers la veritat. O a una part important d’ella, si no s’assoleix la global. Es nodreix de fonts fiables i contrastades. Li plau compartir histò-ries/opinions reals que compartirà amb el lector. Jo no estic lligat per cap contrapartida laboral. És un voluntariat pur i acceptat. La qual cosa equival a no anar a preu fet. Avui, renovo el lligam amb els lectors. Agraeixo llurs mostres de suport i proposta de temes. Sense oblidar les crítiques si he discrepat amb ells. O no he donat la talla/nivell adient. Salut a tothom!
