Encara em queden uns quants anys per poder arribar a aquesta etapa de la vida que presumptament tothom està esperant per fer totes aquelles coses que en els 65 anys anteriors hem deixat de fer. Sóc conscient que no totes les persones tenen ancorat el seu pensament en aquesta banalització del recorregut vital i que hi ha força persones (entre les quals m’incloc) que gaudim de cadascun dels dies que ens toquen viure amb la intensitat i passió necessàries per si de cas aquell fos l’últim dia de la nostra existència.
La jubilació, a la qual tots aspirem a arribar, una altra cosa serà cobrar una pensió, no la podem convertir mai ni en un objectiu ni tampoc en un punt d’inflexió. No podem fer d’aquest període subvencionat una fita que volem assolir per tal de, a partir d’aquell moment, gaudir de les coses agradables de què disposem en el món. Hi ha força gent que viatjarà quan es jubili, que anirà a teatre quan es jubili, que… i mentre la vida s’esmicola.
Tots coneixem un grapat de persones que no han arribat a la jubilació, que tenien dipositades les seves expectatives de viure a partir d’aquest punt d’inflexió entre el temps d’ocupació, preocupacions, dedicació a la família… i la llibertat de no haver de dependre de res i disposar de temps. Doncs no, no han pogut gaudir de la jubilació i en molts casos tampoc de la seva vida.
Sempre diem que la vida és un sospir, passa molt ràpidament, són quatre dies i aquestes paraules no s’han de dir només, s’han de creure i actuar en conseqüència. Hem de viure avui sense posar cap horitzó de futur, ni cap expectativa en el nostre cervell. Vull recordar-vos que el 80% de les coses que el nostre cervell projecta no es compleixen mai, per tant la vostra expectativa ha de ser gaudir del moment en què ens trobem. No hi ha res més enllà que la propera hora, el futur mitjà i llunyà és pur miratge. En conec en quants, de jubilats, i tots coincideixen en el mateix pensament i és que no val la pena apostar-ho tot a la jubilació, cal fraccionar moments de vida molt abans. Cal saber combinar la dependència que durant l’edat adulta i professional dediquem a totes les nostres responsabilitats amb aquells moments de lleure i gaudi que ens mereixem pel sol fet de viure, d’aprofitar el nostre temps. A més el temps de jubilació sovint no va acompanyat de salut absoluta i el que és interessant és poder gastar els nostres anys de qualitat de vida d’una manera plena. La vida d’una persona pot allargar-se fins als 90 anys però la qualitat de vida és quelcom que acostuma a tenir un recorregut més curt que la longevitat de la persona.
Per últim vull fer un al·legat a tots els que no veieu en el vostre present l’única fórmula adient per poder donar sentit al fet de viure. No penseu més enllà del proper dinar amb la família, la propera copa de vi o la propera sortida en bicicleta. No feu plans de futur que suposin generar unes expectatives massa altes des de la perspectiva de la llunyania en el temps. Gasteu amb il·lusió el període actual, l’ ara, la resta de dies i per descomptat la jubilació són quelcom que el camí de la vida ens posarà quan toqui, si toca, davant nostre.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
