El proppassat dilluns, se celebrà la Diada del poble gitano. Un jorn per reivindicar els drets d’una ètnia maltractada i menystinguda de fa segles. Es commemorà la celebració a Londres, l’any 1971, del Primer Congrés Gitano Internacional, en què es van aprovar bandera i himne comuns i s’acordà treballar per demanar el reconeixement de les Nacions Unides a la comunitat gitana.
Sense anar gaire lluny en el temps, remarco que dissortadament fou un dels col·lectius amb qui s’acarnissà el règim nazi. Fins a l’extrem de situar-los al nivell del poble jueu. Aquella injustícia (i "cabronada") mai no s’ha reparat… Concretament, vull referir-me a l’anomenada "zigeunermacht" (la nit dels gitanos, a Auschwitz), on el monstre Adolf Hitler ordenà passar per la càmera de gas uns quatre mil gitanos. De fet, convé no oblidar que tres quartes parts dels gitanos residents a Alemanya l’any 1933 havien estat assassinats el 1945. Poca broma!
Tot plegat em duu a plantejar-me un dilema que trasllado a la societat actual: la podem titllar de racista o no? Ningú no pot pretendre que ells deixin d’ésser el que són. Molt menys quan el seu nombre -al Principat- es quantifica entre vuitanta i cent mil persones. Raó de més per tal que facin valdre els seus legítims drets i reclamin equitat. Un concepte que situaria -entre d’altres- al camp educatiu, cultural, sanitari, esportiu, d’igualtat de gèneres i de no gitanofòbia…
Fa més de sis segles que se’ls rebutja. Ací hauríem de pensar en el mal costum d’extrapolar fàcilment i sense rubor el concepte filosòfic de cas particular al general. Una persona comet una malifeta. Si és d’altra raça, origen o condició social se l’estigmatitza. Heus ací allò que m’ha dut a fer-me la pregunta: som racistes?
Sempre que hi ha un altercat amb gitanos, ràpidament surten els "directors d’orquestra" que atien el personal. Exigeixen que se’ls faci fora del barri… I això, justament, no palesa ni un bri de coherència. En tot cas, convindria reclamar que s’individualitzi l’irresponsable i se li passin comptes. Els neulers no es poden carregar a tot Déu. El tema és controvertit però ens ha de fer pensar. En aquest cas concret, en la immigració i en qualsevol vessant vital i/o humà on es contravé la fondària cabdal dels drets humans. Se’ns gira feina!
