La meva decisió de plegar d’alcalde, el proper 15 de juny, va lligada a la voluntat de deixar tancats el màxim d’expedients oberts, per facilitar la feina a l’equip de govern que prengui el relleu. Comprensible i lògic, en el meu cas, i en tots els d’altres alcaldes, en situació similar.
Doncs bé, el que pot semblar fàcil es converteix en una carrera d’obstacles, quan en la resolució dels expedients ha d’intervenir algun departament o servei de la Generalitat, cosa que passa, en la majoria de casos. D’on provenen les dificultats? Doncs, de la manca d’operativitat de tots els departaments.
Ho he dit, en aquestes mateixes pàgines, en anteriors ocasions. Tenim un govern formal, amb un president informal que no actua com a tal, i motiva que no tinguem govern efectiu. És més, són habituals les batalles internes, les disfuncions, les crítiques i l’entorpiment del poc que es fa, entre uns i altres, de manera que els alcaldes ens trobem en el bell mig d’una situació caòtica.
En una situació com aquesta, demanar activar algun expedient, perdut en la paperassa digital, esdevé una qüestió gairebé impossible. Poso per cas una gestió de la setmana passada, a l’hora de criticar un retard en una resolució determinada. Començo el dia, fent una excursió telefònica, per diversos serveis del departament, fins a trobar el cap de serveis corresponent. Miracle. Però, quan es mira la data d’entrada a registre, veu que prové de principis del mes de gener… Com que ens coneixem, em diu, home això és d’abans d’ahir..! (Tres mesos equivalen a un dia o dos…)
Resum. D’acord, ho posarem per resoldre la setmana vinent. Estem a la setmana vinent, i confio que arribi, sense tenir-ne cap garantia ni seguretat. Si no hagués trucat, si no ens haguéssim conegut, probablement la resolució tardaria uns mesos més a arribar. Hi ha muntanyes de resolucions, informes, notificacions, etc., per resoldre, en tots els departaments, amb total incompliment dels terminis legals establerts. És igual, ara impera la llei de “veure i esperar”. No comanda ningú la nau.
Pocs dies després, em vaig assabentar d’una altra iniciativa de la Generalitat, molt pròpia de l’humor negre, o del drama. Jutgeu-ho vosaltres mateixos.
És ben coneguda la ruïna financera de la Generalitat, fins al punt que les pagues extres de 2013 i 2014 es pagaran segons el barem següent. Aquest 2019, es pagarà un 40% de la paga de 2013. El 2020, es pagarà el restant 60%. El 2021, es pagarà el 55% de la paga de 2014 i un 50% del complement de productivitat. El 2022, es pagarà el restant 45% i l’altre 50% del complement.
Vistes les xifres i les anualitats, algú ha estudiat les possibles previsions de defunció d’un bon nombre de funcionaris i exfuncionaris afectats, amb les dificultats que pot comportar liquidar deutes, i ha considerat adient demanar a cada beneficiari que indiqui qui té en el seu testament, per poder-s’hi dirigir, en el cas que ell/ella hagi passat a “millor vida”, a l’hora de cobrar.
No em direu que una mesura com aquesta no forma part de les millors pàgines “d’humor negre” del país, o del drama en què estem immersos. Deutes del 2013 i 2014, que es preveuen liquidar a finals de 2022, sense tenir-ne cap seguretat…, però és que funcionem amb el pressupost de 2017, prorrogat, en el 2018, i pendent de prorrogar en aquest 2019… Havent menystingut l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat, on hi havia una partida extra per a Catalunya de 2.200 milions, a banda d’altres inversions en infraestructures, equipaments i serveis… Algú ho entén?
I així anem passant els dies, els mesos i els anys. Tenir un govern inactiu és pitjor que no tenir-ne, perquè tot queda congelat, a l’espera de no sabem ben bé què? I els que volem donar sortida a peticions d’inversió, ampliacions d’activitats, resolucions de conflictes o modificacions puntuals de temes diversos ens movem en la foscor d’una administració inoperant, plena de funcionaris desmotivats i indignats per una situació que ni ells han buscat ni han desitjat. Mentrestant, augmenta el descrèdit en la política i l’autogovern. Hem retrocedit un munt d’anys, i no veiem cap data propera per recuperar el funcionament i l’exercici de les àmplies competències que ofereix l’Estatut d’Autonomia. Alguns, en pro de la independència, estan a punt de tirar per terra l’autogovern.
* L’autor és alcalde de Borredà
