Escalfant motors per la campanya de la renda (amb Hisenda), crec que aquest adagi s’escau rebé. De fet, ben mirat, el seu sentit té a veure amb la idea de no pagar mai per avançat. El qui ens ha de fer la feina no se sentirà obligat a donar el millor de si. Si fa no fa com quan tenim un gat tip: no caça ratolins. Prou fàcil d’entendre. Parlant de temes fiscals, els inspectors del ram van fent tombs. Sovint disparen enlaire, a la babalà, per veure si cau algun pardal. El que m’emprenya és conèixer que sempre es fiquen amb els darrers grillons de la cadena. Amb la part més feble de l’entrellat. Per contra, si centressin l’esforç amb les grans fortunes, en traurien més suc. No cal fer cap llistat de greuges comparatius en la matèria. Però seguint les hemeroteques n’hi ha per donar i per vendre. Començant pel famós “diuen-diuen-diuen” de l’avi Florenci, que no se’l creu ni l’apuntador. Potser la deriva “indepe” de la família Pujol cercava alguna base per tapar les “vergonyes andorranes”€ Podem seguir amb allò de les “targetes black”, amb l’exministre Rato en pla capdavanter, al·legant ignorància. Recordant, alhora, les acusacions d’en Pasqual Maragall al govern de CiU sobre el “problema” del 3%. Heus ací una terna que referma la idea que no hi ha dret que, generalment, els plats trencats els pagui sempre el “poble”.
En altres idiomes del nostre entorn, insisteixen en termes similars. Com ara, en anglès, quan refereixen a allò del “To pay beforehand was never well served”. Ens ve a dir que pagant d’avançat no has estat mai ben servit. No rebrem un bon servei. Sobretot perquè qui ensuma calerons ràpids passa de tot i no es veu obligat a retre un bon servei.
Puc entendre -per exemple, amb els autònoms- que encara hi hagi qui planteja l’oferta de pagar sense IVA. Al capdavall, si els peixos grossos les fan com un campanar, el nostre seria “peccata minuta”. Al cap i a la fi, reprenent l’encetament de la columna, hi ha qui “passa més fam que un músic”, oi ?.. Conyes a banda, ja cal que afinem bé el llapis abans de tancar la declaració de l’IRPF…
€Implemento, finalment, la meva reflexió amb un prec real a la classe política: en plena campanya preelectoral, quan arribaran a la convicció plena que les pensions no són rendiments del treball? Per demanar, que no quedi. El “no” ja fa temps que el tinc.
