Fa molt de temps que tenim sense definir el tema dels ciclistes i n’ha sorgit un altre que ens “atropella”. No m’estic cenyint tan sols a nivell ciutadà sinó que vaig més enllà (autonòmicament i estatal). Així, vull recordar -de passada- la figura de na Muriel Casals. Fa més de tres anys que ens va deixar, arran de l’atropellament d’una bicicleta.
Em prenc tot el coratge per exigir -d’una vegada per totes- la regulació de patinets elèctrics i skate-boards. Som davant d’un problema sense resoldre que, dia rere dia, s’engrandeix. En allò que ve referit a la meva experiència personal, m’he trobat amb tres o quatre ensurts (amb aquests estris) pel bell mig del carrer. He hagut d’esquivar algú que anava -a tota pipa- pels carrers de la vila. Amb l’afegitó que, havent-me operat d’un peu, tinc por i pànic si se’m foten damunt. Arribat aquest punt, considerant la inexistència d’assegurances, no n’hi ha prou que et demanin excuses.
En alguns llocs concrets, ja han passat pel trist tràngol de veure ferits greus o morts per aquest motiu. Són paraules majors. Raó de més per actuar diligentment. No vull deturar l’evolució/modernització social, però les novetats requereixen una analítica i mesures adients.
Cal prevenir abans de curar. Essent conscients que ens arriben a sorprendre novetats o invents, és incomprensible que no s’actuï amb previsió abans de posar-ho en marxa. Els primers responsables són els qui han atorgat la llicència. En segon lloc, cal tenir en compte que es dóna un permís o autorització sense aplicar normes de seguretat.
Amb l’avantatge d’una mobilitat no contaminant i amb zones de vianants cada cop més àmplies, s’escau plenament la dita que “al desgraciat, fins i tot el pa se li podreix al forn”. Malgrat tot, també “davall d’una capa, qui sap qui s’hi tapa”€ Afegint encara la darrera dita que “amb les coses de palau, val més asseure’s”, és un deure just i necessari que ajuntaments, Generalitat, govern central i DGT posin el fil a l’agulla a tota velocitat. Ací, no em val l’excusa que ja en parlarem després dels propers comicis. Correm-hi tots! És urgent.
