En aquests últims dies i en diferents situacions particulars he sentit força vegades l’expressió "enveja sana" i sempre que la sento em poso a pensar en la contradicció que aquestes dues paraules generen entre elles. Enveja per definició és aquell sentiment, especialment d’odi, envers qui posseeix una cosa que nosaltres no posseïm. En principi aquesta emoció la tindríem classificada com a negativa dins del nostre perfil emotiu de les coses. És normal que desitjar una cosa generi una certa frustració, fàcilment vencible, si hem treballat elements de creixement i maduresa personal. D’altra banda la paraula "sana" fa referència entre d’altres significats a una actitud sincera, de bona intenció i que genera un sentiment positiu en el nostre patró emocional.
Així d’entrada ja veiem que la construcció del concepte "enveja sana" genera una tensió lingüística evident, allò que diríem un oxímoron, igual que seria dir bombardeig humanitari o fusteria metàl·lica. En aquest cas una cosa que es desitja amb un cert odi és difícil que provingui d’una bona intenció que aporti comoditat emocional en el nostre interior, però a més d’aquest xoc de significats també es produeix una col·lisió en els sentiments que esdevenen en el nostre cervell. La nostra enveja no és sana, és per definició i per vivència insana, altra cosa és que per l’acceptació de la realitat, l’estimació per la persona o la relativització de la situació que tenim al davant siguem capaços de controlar la intensitat de l’enveja que se’ns ha generat. Penso realment que si el sentiment que se’ns genera és el sentiment d’enveja, per naturalesa, aquest sentiment és insà.
L’expressió enveja sana deu equivaler a quelcom que es deu assemblar més a una mostra d’alegria continguda, una indiferència relativa i una esperança serena d’aquell esdeveniment que li acaba de passar a una altra persona i a nosaltres no i ens agradaria que ens hagués passat. Ens alegrem moderadament per les coses bones dels que ens envolten, si no ens afecten gaire mostrem un cert distanciament i sempre ens queda la il·lusió que a nosaltres ens pugui passar el mateix o quelcom similar. Aquesta seqüència última d’emocions sí que ens deu aportar un cert confort de veure com d’altres que apreciem assoleixen coses que a nosaltres també ens agradaria assolir i ens allunya de rancors i repudis tòxics que ens aportin malestar.
L’enveja és insana, sempre, l’única cosa que hem de fer és educar el nostre cervell a entendre que davant dels èxits, adquisicions i situacions extraordinàries del proïsme hem de saber encaixar amb esportivitat i cordialitat les seves ventures i apostar per una actitud d’optimisme, entusiasme i obstinació la nostra realitat esperant que el nostre dia a dia tam- bé s’apropi a la conquesta dels nostres objectius.
Alegrar-se per les coses bones dels altres és una bona manera de començar a apropar-nos al convenciment necessari que, si fem les coses des de la perspectiva de la solidaritat, la curiositat, la creativitat, el desig, la perseverança, l’ honestedat, la vitalitat , l’excel·lència i el sentit de l’humor necessaris, segur que no envejarem res de ningú ni sanament ni insana.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
