Escric aquesta columna un parell de dies abans d’ésser publicada. Just en un any on gairebé no hem vist pluja en tot el mes de març. Per això em ve de gust expressar un ferm desig: que l’adagi del títol sigui enguany tota una realitat. Vull suposar que el compartiran tots els lectors amb mi. Sobretot quan saps de gent -com un eixelebrat Trump- que s’entesta a negar l’existència d’allò que coneixem per “canvi climàtic”. No és que tingui pa a l’ull. Està guillat.
No en tinc prou amb el fet de saber que els pantans del Principat estan prou plens. No s’albiren restriccions d’aigua a curt o mitjà termini, però hem de seguir refermant la cultura i consciència col·lectiva envers aquest bé/tresor cabdal. De fet, ja ho proclamen així diferents refranys del nostre costumari: “A l’abril, cada gota en val mil”. “A l’abril, el blat de fil a fil”€ I “al maig, pluja com un faig”. “Abril mullat, bo per al blat.” O bé “abril mullat fa créixer l’herba per al ramat”.
La cadència climatològica fa massa temps que va de corcoll. No s’ajusta gens ni mica al costum tradicional de sempre. Aquell que quadrava “per l’abril, blat espigat. Pel maig, granat. Pel juny, segat. Pel juliol, trillat€I, per l’agost, mòlt i pastat”. Quan els cicles es desajusten, ningú no entén res. Els propis meteoròlegs que ens informen de l’oratge es desconcerten. Abans, les dites del famós calendari del pagès eren bones referències. Ara, se’n poden refiar molt menys.
“Si plou a l’abril, prepara el setrill.” La collita d’olives serà bona. És el que toca. Sense que ens facin beure a galet amb l’excusa que cal fer pujar el preu de venda de l’oli. I, “¡si vols tenir bon pernil, comença d’engreixar el porc a l’abril”€ Un bon consell per tal que el bestiar sigui gras per la matança. En aquest sentit, si va plovent prou, tot anirà sobre rodes.
€I, ja que parlem d’aigua, sempre mantinc que allò que funciona millor no tocar-ho. Faig aquesta reflexió quan s’escampa la remor -i la gent es queixa- que les tarifes de Taigua han augmentat notòriament contrastant-les amb les de Mina. Poso el fil a l’agulla i faré per donar un cop d’ull als moviments del meu compte bancari. No fos cas allò de la vella dita de “quan el riu sona aigua porta”. D’una o altra manera, emperò, que sant Pere obri sovint l’aixeta aquest mes!
