Hauríem de saber aprofitar i valorar els espais de sobretaula. Aquesta afirmació que haurem sentit en alguna ocasió, que sempre hauríem de tenir present i saber fer realitat en la nostra vida, m’ha recordat una d’aquelles sobretaules que precisament la dota de sentit.
Fa temps vam rebre la visita d’un amic que ens va demanar un lloc per passar una setmana a Barcelona. La seva estada tenia un únic objectiu: trobar un vell amic perquè li traduís una carta que li havien enviat els seus fills.
Així que va arribar, es va instal·lar i després d’un primer àpat va sortir a buscar el seu amic. L’endemà, quan li preguntàrem a l’hora de dinar si l’havia trobat, davant la seva resposta que, tot i que esbossà un somriure, no era massa encoratjadora, encara vam decidir esperar un dia més. De sobte, però, vam intuir que potser ni tan sols sabia on buscar el seu amic; que podia ser que no en tingués gaires dades, d’ell.
Al segon dia, durant el dinar, vam tornar a fer-li preguntes: "Què fas per cercar el teu amic? Saps on viu? Tens el seu telèfon?". "No" -contestà- "l’espero a la porta del bar on va habitualment". Ell no estava gens amoïnat però nosaltres ja començàvem a pensar que, així, era impossible que es trobessin. Després de fer-li més preguntes, vam saber que el seu amic es deia William i que era de Tanzània; no disposàvem de més dades.
Llavors, es va produir una escena que encara em fa pensar en la riquesa de compartir taula amb persones de procedències diverses, que tenen una vida i una història diferents. Cadascú va proposar una idea de manera espontània: "I si els deixes el telèfon de casa per si va al bar quan tu no hi ets?", "Doncs jo vaig conèixer un noi que també es deia William i que era de Tanzània"… Fins i tot vam llegir com vam poder la carta en suahili fins que, a la tarda, una persona que ens va venir a visitar ens recordà que teníem una amiga de Kenya que ens en podia fer la traducció. I així ho vam solucionar.
Són tantes les vegades que ens asseiem al voltant d’una taula amb persones diferents… però rarament aprofitem aquest moment per compartir amb els altres la nostra vida o les nostres vivències -el que ens alegra o ens preocupa-, de manera que aquest espai sigui una oportunitat per créixer i apropar-nos als altres.
També l’espai de la sobretaula pot ser un bon moment per reflexionar al voltant de determinats temes, cosa que el ritme diari no ens permet, i de fer-ho amb persones que no tenim a prop nostre, d’altres entorns. Poder compartir des de la diversitat i l’espontaneïtat que ens ofereix una taula on poder menjar plegats -com en el cas que us explicava- ens proporciona noves oportunitats de coneixement. També, però, ens pot aportar solucions pràctiques i necessàries.
* L’autora és treballadora social i forma part de l’Àmbit Maria Corral d’Investigació i Difusió
