Vaig quedar sorprès quan vaig saber una cosa dies enrere. Essent al vestidor del Club Natació Terrassa, un senyor em va reconèixer. Llavors, vam encetar una breu conversa. Em digué que havia llegit -a finals de gener- la meva columna sobre sant Francesc de Sales. El més curiós per a mi -segons ell- era que aquest sant tenia dedicat un carrer de la vila (just el que esdevé la prolongació del Joc de la Rutlla)… Jo li ho vaig negar, suposant que la prolongació de Rutlla “pertanyia” a sant Francesc d’Assís. Ambdós anàvem amb els papers mullats. Em vaig comprometre amb ell que faria per visualitzar la placa del carrer (on, gràcies a la bona tasca del Centre de Normalització Lingüística, tot nomenclàtor té una mínima explicació). Vet ací que la meva sorpresa fou majúscula quan vaig anar expressament a comprovar-ho. Em vaig quedar acoquinat en saber que estava “dedicat” a sant Francesc de Paula, fundador de l’orde dels Mínims€ Justament ahir, dimarts, s’esqueia la seva diada.
Em vingué a la memòria el contingut d’un espot publicitari d’una marca de matalassos. Deia que “nunca se acostará sin saber una cosa más”. Altrament, ningú no està en possessió de la veritat absoluta. Cada dia podem aprendre quelcom nou. Això no deixa d’ésser una anècdota trivial i curiosa. Com quan trobem Joseps a qui felicitar per sant Josep Oriol o per sant Josep de Calassanç.
Ampliant la glossa sobre el carrer esmentat, sant Francesc de Paula va néixer en aquesta mena de pedania de Nàpols, a començaments del segle XV. Moria a Tours el 2 d’abril de 1507, als 91 anys. Va ésser ermità i fundà l’orde dels Mínims. A diferència d’altres fundadors, mai no va ésser capellà. Aquest nom de “mínims” preconitza sobretot la humilitat. En una estada a Roma, va quedar astorat en veure el gran luxe d’alts càrrecs eclesiàstics. Llavors convingué que propugnaria una vida religiosa ben “pobra”.
Essent un tema prou controvertit, no voldria caure metafòricament en un camp “de sorramolls”. Segons el que hi afegís, algú -amb la pell molt fina- em podria mal interpretar. No seria la primera vegada que em carreguen els neulers. Aleshores, “ja has begut oli”.
Celebro, doncs, la trobada amb el senyor que comentava a l’inici.
