A la vida, sovint et trobes qui va de ploramiques. Es queixa de tot. Mai no té iniciativa pròpia. Sempre espera ajut dels altres per resoldre els problemes propis. Ignora la gran veritat d’un rodolí català que sentencia allò del “si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”.
Entenc que és en aquesta dinàmica que pren màxim sentit el títol de la columna. Si més no perquè la fortuna ajuda els audaços. No acostuma a venir sola, per art de màgia. La probabilitat estadística que et toqui la grossa d’un sorteig és infinitesimal. Sense esforç, no s’arriba ni a la primera cantonada. El gran Picasso ja ho clavava amb aquesta tesi: “Quan arribi la inspiració, que em trobi treballant”. La sort no recau en qui la cerca sinó en qui la troba. Arribo a pensar que és directament proporcional a la suor. Quan més treballo, més en tinc. Al cap i a la fi, la superstició porta mala sort. Àdhuc intento fer meu el vell contingut de no deixar per a l’endemà allò que puc fer avui. Cada cop que tinc algun objectiu, si començo a pencar-hi sóc un pèl més a prop de trobar la meva pròpia sort.
Qui no ha sentit -algun cop, a la vida- l’expressió “alea jacta est”? Qui primer va pronunciar-ho fou en Juli Cèsar, quan travessà el Rubicó. Ve a significar que, quan has llançat el dau (en una partida), ja no hi ha marxa enrere€ Arribat ací, em sotragueja veure un munt d’anuncis publicitaris que no pretenen altra cosa que captar il·lusos que participin en juguesques. Aquesta plaga no genera altra cosa que fortes ludopaties. Amb l’afegitó que, de tant en tant, qui es dedica a promoure-ho és la pròpia administració (loteries, travesses, la Grossa de Nadal, la Primitiva, l'”Euromillón” i tants d’altres herbots del mateix espècimen). On es vol anar a espetegar? Malgrat que la hisenda pública ingressa molts diners per aquesta via, el fi mai no justifica els mitjans.
El contrast d’això ens mena a la teoria de Maquiavel. Un autor fred, amoral i amb pocs escrúpols. No es pot donar carta blanca o semàfor verd al governant que vol aconseguir quelcom, sense cap limitació ètica o moral. De cap de les maneres! En aquesta visió, em dol considerar-hi -de retruc- la vessant política que viu el país. Tota opció política és lícita€, sempre i quan el poble no s’utilitzi com a “conillet d’Índies”. Els experiments, si us plau, al laboratori. Sense gasosa.