A vegades, hi ha fenòmens que la gent, en general, creu positius i, en canvi, els resultats són clarament negatius quan es coneix, a fons, el tema en qüestió. Avui, vull parlar dels boscos, i el seu producte més preuat, la fusta.
L’abandonament de milers d’explotacions agrícoles i ramaderes, en el conjunt del país, ha provocat una ampliació de la massa forestal, fins a ocupar no menys d’un 62% de la superfície total. Aquest canvi d’ús del sòl podria semblar, a primera vista, positiu però la realitat és una altra, perquè tenir un excés de massa forestal fa que els incendis siguin molt més devastadors, al no trobar espais que els frenin.
Ara bé, el problema actual dels boscos és la seva baixa rendibilitat, i en conseqüència s’hi dediquen pocs recursos, poques inversions en el seu manteniment i explotació. Com en tants altres sectors del país, falta el que se’n diu un projecte de futur. O, si voleu, una política adequada com per planificar el seu rendiment, a curt, mitjà i llarg termini. Aquí no s’hi valen improvisacions ni planificacions a curt termini, perquè en tot moment parlem de decennis i fins i tot de generacions.
És evident que la fusta tenia una gran importància, en l’antiguitat, l’Edat Mitjana i principis de l’Edat Moderna, però no li ha passat el seu temps, si al darrere hi ha un projecte de sector. Com en tants altres àmbits, la fusta torna a tenir valor, perquè torna a ser valorada, per a ús en múltiples camps de la vida quotidiana. De fet, s’importen milers de tones d’altres països, en comptes de fomentar el mercat nacional.
Ara i aquí, el sector està en una situació molt caòtica, amb una caiguda de preus, des de fa molts anys, cosa que porta els propietaris a no invertir en un degut manteniment, per falta clara de rendibilitat. Se’n comprèn fàcilment el motiu, si la fusta no té sortides adients i en múltiples camps. Les grans papereres han passat a la història, de manera que Catalunya ha deixat de ser productora de pasta de paper. Ara, n’importa, quan abans n’exportava.
En fusta de qualitat, es prefereix importar-la que no pas promoure la que tenim en el país, de manera que molta fusta bona acaba convertida en material per a combustió, a uns preus irrisoris. El que es pot pagar per fer-ne pèl·let o estella per a centrals de biomassa és infinitament més baix que si s’utilitza per fer-ne taulons o convertir-la en matèria primera per a mobles, parquet o altres destins nobles.
El foment de la biomassa està a les beceroles, quan una bona promoció permetria absorbir la major part de matèria forestal de baixa qualitat, i així ajudar la rendibilitat dels boscos i mantenir net el sotabosc. El nostre país funciona a rampells, i quan el govern està distret en altres problemes no pot dedicar els esforços necessaris a promoure un element essencial del territori, com són els seus boscos.
Per als qui vivim en el món rural, la riquesa forestal és un dels elements de més vital importància perquè pot donar vida a centenars de treballadors, a cada comarca, i alhora mantenir en un adequat equilibri les espècies forestals, en una roda que va de generació en generació, sense interrupció.
I és que, d’aquest adequat equilibri, en depenen moltes altres riqueses com són la flora i fauna, la bellesa i el paisatge, l’aprofitament de productes com els bolets o multitud de plantes del sotabosc que són utilitzades en multitud d’activitats rurals o urbanes.
Anys enrere, tenir un bosc era tenir una riquesa. Ara, s’ha convertit en tenir un maldecap, per la seva preservació i conservació, amb ben poques possibilitats de treure’n un rendiment adequat. També aquí trobem a faltar l’acció política adequada, que altres governs han aconseguit. Però, és clar, aquí tenim el cap en un altre lloc.
