Un dels objectius que ens hem de marcar quan parlem del comerç urbà és el de treballar per promocionar un model comercial arrelat a la trama urbana, modern i dinàmic. Sabent que cada municipi ha de trobar una solució pròpia de formats comercials i d’oferta, cal partir de la base que la coherència urbanística i la identitat del que són la majoria dels pobles i ciutats del nostre país tenen en el seu teixit comercial part de la seva identificació.
És molt evident, però, que la realitat del territori, la fisonomia dels diferents pobles i ciutats, fa que els objectius i les polítiques a emprendre siguin molt diferents quan es tracta d’aterrar-ho a cada realitat. Tot i que les problemàtiques estructurals del comerç siguin molts semblants a tot arreu, és evident que no és el mateix parlar de Terrassa que de Matadepera.
En aquest sentit, avui en dia, està plenament reconeguda la funció social del comerç urbà, ja que ajuda a fer que els municipis siguin més vius, integradors i convivencials. Perquè se situa en la proximitat de la gent, dóna servei i respon a les necessitats de la població, s’implica en l’entorn immediat, fomenta les xarxes socials i la cultura, proporciona il·luminació, seguretat, neteja i dignitat a l’espai urbà que l’envolta, crea complicitats i teixeix xarxa econòmica, genera més ocupació directa i indirecta que cap altre format, possibilita la integració i la promoció econòmica i social, cohesiona socialment el territori i actua en un món globalitzat des de la realitat més propera i resol amb èxit aquesta aparent contradicció.
És per això que, des d’ERC, creiem que és indispensable que avancem en la línia de desenvolupar unes polítiques comercials que situïn l’activitat comercial com un dels actius més importants no només de l’economia local (que també), sinó de la qualitat de vida, a partir de la importància que el comerç té pel que fa a la construcció del nostre espai urbà, de tots els nostres pobles i ciutats.
És a dir, les polítiques de comerç i les accions de dinamització comercial que hem de ser capaços de desenvolupar a Matadepera o a Terrassa no s’han d’entendre a partir d’un enfocament sectorial de les polítiques locals, sinó tot el contrari, hem de situar el comerç en el centre d’una nova agenda local, d’una "nova" definició del comerç urbà com un factor clau pel que fa a la sostenibilitat social arreu del país.
L’activitat comercial urbana potencia la idea de resiliència del poble, és a dir, la capacitat que cada poble té de resistir i superar les amenaces. Si som capaços de tenir un bon comerç, un comerç actiu, organitzat i viu; si l’activitat comercial és present i manté una bona dinàmica local, molts dels factors claus per garantir la sostenibilitat urbana i la capacitat d’adaptació als canvis i a les crisis també estaran garantits.
Això no és un tema menor: quan en algun municipi s’aprecien defectes en la dinàmica comercial, siguin quins en siguin els motius, el problema principal que se’n deriva és que la vida del poble o de la zona urbana se’n ressent directament.
Com que la ciutadania no actua com un conjunt d’individus amb una identitat i afirmació de pertinença col·lectiva això acaba repercutint en el dia a dia del poble i afecta directament el comerç.
No es pot analitzar amb lupa el comerç sense tenir en compte el model de poble que volem. Definir un model comercial implica decidir quin model de poble vols.
Per això, sense receptes màgiques però no deixant en mans dels comerciants la pervivència del teixit comercial, cal treballar per definir un model estratègic per a Matadepera.
Un model que identifiqui i potenciï els espais comercials, que treballi perquè la despesa municipal impacti amb més força en l’activitat econòmica local i ajudi a desencadenar un efecte multiplicador sobre l’activitat econòmica. Desenvolupar polítiques de promoció econòmica aprofitant despeses existents i fomentar la compra activa al municipi, perquè el comerç sempre implica un intercanvi entre el comerciant i el comprador.
Per això s’ha d’incidir en l’acció de compra com "una experiència", perquè el comerç dels municipis, sobretot els que es concentren només en els nuclis antics, no sols persisteixi sinó que reneixi.
Hem de generar més activitat social en l’espai públic, necessitem que passin més coses en els carrers i a les places de Matadepera per recuperar una dinàmica de poble com un compartit, com un punt de trobada entre els veïns i veïnes del poble més enllà dels dies assenyalats.
Hi ha feina feta però cal fer l’exercici d’imaginar-se un poble sense comerç. Un poble sense botigues obertes i cafeteries on fer un cafè perd tota la seva ànima. E
* Isaac Albert és diputat de comerç de la Diputació de Barcelona i candidat d’ERC a Terrassa, i Anna Piñol és candidata d’ERC a Matadepera
