Rumiant tema per la columna d’avui, em venia de gust dedicar-la a l’espòs de la Verge Maria. Primer de tot, però, em calia saber si el senyor bisbe (articulista dels dimarts) també parlaria del seu i el meu patró. Per la meva banda, intento expressar humilment la meva opinió. Ell, en canvi, és una autoritat en matèria religiosa. En avançar setmanalment la portada del full dominical de l’Església diocesana egarenca a aquesta mateixa secció del diari, he sabut que parlarà del dia del seminari. No endebades és patró -entre d’altres- dels aspirants al sacerdoci. Per tant, m’hi veig amb cor des d’altres vessants.
Tot i que molta gent ja ho sap, val la pena fer memòria que el “Pepet” català i el “Pepe” castellà vénen a ésser mots hipocorístics del nom Josep. L’etimologia popular diu que prové de les sigles inicials de “Pater putatibus”, amb tota la connotació que s’hi amaga darrere.
Vull suposar que altres persones amb molta més “autoritat moral” que no pas jo tindran cura de desenvolupar la part religiosa del tema. Dit això, em dol veure com han defenestrat del nostre calendari una festa tan summament entranyable. Sense rumiar gaire, em treu de polleguera veure -per exemple- la polititzada i arcaica “festa de la hispanitat” com a assignatura d’obligat compliment el 12 d’octubre. Em dol, alhora, veure com el nom de Josep es posa a pocs nadons. Contra la teoria del “de Joans, Joseps i ases, n’hi ha a totes les cases”.
Què ho fa que no puguem acompanyar valencians i murcians festejant qui també es patró dels fusters? De fet, si a hores d’ara parlem de crisi vocacional al sacerdoci, és ben cert que la vocació matrimonial tampoc no passa pel seu millor moment. No serà que potser som davant d’una realitat on trontollen el compromís i el no voler “lligar-se” de per vida? Allò que costa és el que realment val. Si volem que hi hagi vocacions, abans ens cal ésser fidels a la fondària i nucli de la pròpia vida. No tan sols humana o social sinó interior i religiosa.
Feta aquesta reflexió, expresso la meva felicitació més cordial i sincera a totes aquelles persones que celebren avui l’onomàstica. Tant de bo que ho pugui fer per molts anys! Amb el ferm desig que el seu sant patró vetlli per la salut, la feina i el gaudi en tot el conjunt de llurs activitats. “Sancte Joseph, Terror Dæmonum, Ora Pro Nobis!”
