Per començar deixeu-me fer una petita introducció. La Taula de l’Aigua de Terrassa va néixer amb la intenció que la gestió de l’aigua es fes de manera òptima, transparent i amb la participació de la ciutadania, partint del fet que l’aigua és un bé excepcional i diferent a tota la resta, perquè és imprescindible per a la vida. Precisament per això és que el seu tractament no hauria d’estar en mans del mercat ni hauria de constituir un element de negoci per a ningú. Després de més de quatre anys de mobilitzacions, reunions, formació i creació de xarxes, hem aconseguit que s’iniciï la gestió municipal, a través d’una Entitat Pública Empresarial Local (EPEL), i comencem el llarg procés de transformació del model. Aquesta ha estat una primera fita, a partir de la qual se’ns obre un camí que hem de construir entre totes. Un camí que aconsegueixi fer les coses bé, amb la brúixola de tenir cura de les necessitats de les persones i del medi ambient, i fer-ho de forma que tota la gent pugui saber què s’està fent, com i per què i a més hi pugui dir la seva, des de la responsabilitat. Així doncs, primera fita, l’EPEL, segona fita dins d’aquest procés, la participació de la ciutadania.
Per tirar tot això endavant apareix la figura de l’OAT, l’Observatori de l’Aigua de Terrassa. Aquest ha de ser un espai per garantir-ne la participació, la creació de coneixement, la formació com a pràctica contínua, la coordinació municipal i supramunicipal, la transparència i el control per a una gestió òptima, més enllà de personalismes i interessos crematístics. La gestió pública per si sola no n’és suficient garantia.
La idea de construir un Observatori de l’Aigua no és ornamental. Té uns objectius que faran que el procés de municipalització de la gestió sigui un èxit o no ho sigui, en funció de si els actors que en formem part i la ciutadania assumim la corresponsabilitat que ens pertoca a la gestió de qualsevol bé comú. Es necessita un instrument d’acompanyament d’aquesta gestió des del qual es generi coneixement, es faci formació, es construeixin indicadors d’eficiència i fórmules per a la transparència i, fonamental, un lloc des del qual es pugui exercir un control de la gestió de l’empresa d’aigua i des del qual tenir veu en l’elaboració de les polítiques de l’aigua a la ciutat i dins del consell d’administració de l’empresa pública que gestiona un bé de totes. La ciutadania ha de poder dir i ha de ser escoltada. La responsabilitat de l’aigua és de totes, com a dret i com a deure. Volem una gestió que es basi en els tretze principis que van ser aprovats en el 1er Parlament Ciutadà i que tenen a veure amb entendre l’aigua com a dret humà, com a servei públic, amb control de la ciutadania i tenint en compte la sostenibilitat financera i ecosistèmica.
Per complir amb els objectius abans esmentats, la Taula de l’Aigua treballa sobre tres pilars fonamentals, l’eix social, l’eix educatiu i l’eix de recerca, creant complicitats per tal que l’observatori tingui múscul i sigui un instrument de totes per a totes.
L’OAT ha de ser un centre de coneixement i formació, i s’ha d’entendre com un mecanisme per a noves vies de fer democràcia. L’OAT, com a instrument que suma i aporta i que neix en el context de l’NCA -Nova Cultura de l’Aigua-, amb l’ànim de donar-la a conèixer, en un camí on els béns comuns han de ser gestionats pel comú, sortint-se de la "il·lògica" del mercat i, precisament per això, és que es podrà aconseguir en la gestió l’eficiència, l’eficàcia i la cura mediambiental, i anar més enllà de la pròpia ciutat. Es tracta de gestionar bé l’aigua, perquè estimem la vida i els llocs on la vida té lloc. Es tracta que entre totes estiguem al cas, veiem que les coses es fan bé, que ningú fica cullerada i que anem més enllà de la nostra pròpia ciutat. L’aigua va més enllà de les nostres aixetes. El cicle integral comença a les muntanyes i acaba al mar i hem de tenir cura de què passa en el camí, tenint en compte la cura dels aqüífers, abans i després de l’ús que en fem les persones. Per això hem de treballar coordinats amb la resta de municipis en la línia del bé comú ampliat.
Totes les persones que formin part de l’OAT, ja sigui amb càrrec o en grups de treball, han de ser persones compromeses i amb ganes de fer feina per a totes i sempre per la millora del bé comú.
Les responsables polítiques que nosaltres votem cada quatre anys han de garantir un OAT que disposi d’un pressupost i un funcionament amb agenda pròpia i independent. L’OAT, l’hem de fer entre totes i amb l’objectiu de servei a la comunitat i a la conservació de la Terra que ens sosté a totes. I aquest és el model de gestió amb què la Taula de l’Aigua està compromesa. I tu estàs convidada a formar-ne part, per construir i sumar.
* Els autors són membres de la Taula de l’Aigua de Terrassa
