Aviat estarem immersos en les conteses electorals que tenim a les portes. La reflexió sobre els actuals reptes de la política catalana ens pot ajudar a posar un marc a l’hora d’establir els programes i els possibles acords de les diferents eleccions a què estem abocats.
El primer repte de la política catalana, gairebé una obligació, és fer front a la repressió. De fet, fer front a la repressió, perseverar i persistir és el que històricament ja hem fet en múltiples ocasions. En l’actual, la cruesa de la repressió s’expressa en primer lloc en el judici i l’exili. Tant l’un com l’altre acrediten també el grau de determinació i compromís dels nostres representants. I per tant contribueixen a augmentar la credibilitat internacional de les nostres demandes.
Fan bé els nostres presos polítics explicant que la causa de Catalunya no és altra que la causa de la llibertat, de la democràcia i del respecte dels drets fonamentals. Fer un referèndum no és cap delicte. El delicte en tot cas és impedir-ho per la força.
I la llibertat de què gaudeixen els nostres exiliats, basada en les resolucions dels tribunals europeus sobre els fets ocorreguts, qüestiona d’arrel les falses narratives de la justícia espanyola sobre la violència dels mateixos fets. També ajuden a aixecar la mirada a nivell internacional: si es menystenen a Catalunya els drets de manifestació, reunió i expressió es posen en perill arreu d’Europa.
El segon repte és refer la unitat estratègica de les forces republicanes. La repressió de l’Estat amb l’escapçament de la cúpula dirigent ens ha posat dificultats a l’hora d’establir unes clares línies estratègiques de futur.
En primer lloc, ens cal fer efectives una actitud oberta i una voluntat de bastir ponts entre totes les forces sobiranistes de l’1-O i el 3-O. La vocació de Moviment d’Esquerres (MES) de fer de xarnera de diferents sensibilitats polítiques ens fa ser un agent especialment útil en la construcció d’aquest consens.
En segon lloc, un element de reflexió estratègica manllevat del conseller Raül Romeva: per tal d’aconseguir suports internacionals cal que els estats canviïn la seva percepció i vegin com a irreversibles els esdeveniments.
La percepció d’irreversibilitat depèn de dos factors: determinació i força (democràtica). Que se’ns percebi determinats a l’hora de voler assolir les nostres demandes i que es percebi que tenim la força suficient per tal d’aconseguir-ho.
En tercer lloc: a més a més de ser creïbles en les nostres demandes cal donar-les a conèixer d’una manera adequada.
Quan el corresponsal del New York Times Raphaël Minder preguntava a Josep Fontana pel seu compromís amb la independència, ell li contestava que més que una lluita per la independència es tractava d’una lluita contra la dependència i els abusos i humiliacions que comporta (el judici n’és un exemple). Som un poble que lluita per la seva dignitat. Aquesta lluita forma part de la lluita universal del gènere humà per la seva emancipació.
El tercer repte que tenim consisteix a guanyar totes les conteses electorals: generals, europees i municipals.
Ens cal acreditar que d’una manera reiterada i continuada en el temps les nostres demandes estan democràticament avalades per la ciutadania. És també un procés d’acumulació de forces. Ens calen ciutats republicanes i alcaldes republicans a les àrees metropolitanes i al rerepaís.
Finalment, el quart repte que tenim i que és el nostre objectiu definitiu consisteix en la millora de la vida dels nostres conciutadans. Tot el que estem fent no té cap altra finalitat que aquesta.
En concret, a Terrassa volem obrir tancar una etapa i obrir un nou capítol en el govern de la ciutat. Un govern allunyat del 155 i que encarni de veritat valors de progrés: valors socialistes i republicans.
Terrassa ha de ser indiscutiblement un baluard de la defensa de les llibertats i dels drets fonamentals dels ciutadans. Els drets socials també els considerem drets fonamentals. Els programes i propostes concretes per a Terrassa les anirem donant a conèixer aviat.
* L’autor és coordinador de MES (Moviment d’Esquerres) de Terrassa i del Vallès Occidental
