En la fosca del bell mig de la nit, algun dia sento com el repartidor del diari local diposita els exemplars a les bústies del veïnat i a la meva. Des del llit estant, passa per dos motius: algun moment d’insomni o potser una necessitat fisiològica. Val a dir que, fins i tot, ha estat a quarts de quatre de la matinada. Amb temperatures més o menys agradables en funció de l’època, té un mèrit més que innegable.
En un minivehicle dels que no necessiten permís de conduir, esdevé molt fàcil percebre el soroll inconfusible del petit motor. El brogit és peculiar, amb una mena de buf-buf peculiar. Aparca uns segons a la vorera i fa petites avançades per buidar el contingut dels periòdics, que ens faran més agradable l’esmorzar d’unes hores més tard.
Tot plegat em fa pensar en un munt de gent que treballa de nit. Com ara els forners que preparen el pa de l’endemà, els escombriaires, la pròpia Policia Municipal o Mossos d’Esquadra, els cuidadors de gent gran, els vigilants de seguretat d’algunes empreses, el personal sanitari d’hospitals i residències geriàtriques, els locutors de ràdio, etcètera. Uns pocs que penquen -a deshores- per assegurar el benestar de la gran majoria social. Gairebé mai ningú no parla d’ells. Passen ben desapercebuts. Com els ratpenats o mussols, que no s’acostumen a veure per aquests verals. Per tant, encara que sigui tard, crec que val la pena valorar -en justa mesura- la seva tasca, agraint la importància d’uns horaris farcits de contrarietat.
És ací que em ve a la memòria la tonada d’alguna cançó. Com ara "cada dia surt el sol i tot recomença. I la fosca de la nit amb força hem de vèncer. Tots volem un món millor, ple de pau i de claror. Res no ens pot fer por!"… O bé "sola està la nit, silent i conformada… Sense remors… Quan tot el món descansa, sofrint sense esperança".
No tinc el gust de conèixer el repartidor. Me l’imagino com un senyor de certa edat. Vull fer-li palesa la meva profunda admiració pel seu treball. Ell no és dels qui surten a la fotografia… D’aquests, la nostra vila n’està plena. Poc treballar, molt remenar la cua i àdhuc cobrar morterades que no toquen.
Un referent i exemple a seguir. Més encara quan tot està tan desmarxat.
