L’èxit acadèmic, les notes que treuen els nostres fills a l’escola…, sens dubte, una de les majors preocupacions de les famílies. Un dels majors motius de satisfacció i desencís de pares i mares, i un dels motius més habituals de càstig als fills.
Més enllà del debat sobre la importància i la justícia de les notes escolars en la forma que han estat presentades fins ara i que podem deixar per a un altre moment, és evident que tots els pares i totes les mares desitgem les millors notes per als nostres fills. I la pregunta que ens fem avui és: podem ajudar-los, des de casa, que tinguin un bon rendiment a l’escola o a l’institut? De ben segur que tots ho intentem, d’una manera o una altra: els uns els expliquem que estudiar és important per al futur; altres els posem una moto o una consola a l’horitzó, que només aconseguiran si aproven, i altres els obliguem a tenir un pla d’estudi diari, i vigilem, de ben a prop, que el compleixin.
Totes les estratègies ens semblen poques per poder potenciar la capacitat d’aprenentatge dels nostres joves, tot i que algunes més que d’altres són positives per augmentar l’hàbit d’estudi i la motivació per les tasques educatives. És cert que basar els estímuls en reconeixements materials posteriors s’allunya una mica de l’assumpció de resultats per convenciment propi i acostuma a no assolir resultats positius a mitjà i llarg termini.
Així doncs tots els components de la família han de viure un clima dins de casa que els acosti a voler saber coses, a ser tafaners cognitius i voler progressar en la direcció del coneixement i com podem assolir aquest ambient tan estimulant? Pensem que la comunicació és la base de qualsevol avenç entre col·lectius. Compartir, donar suport, ajudar, recalcar, encoratjar, comprendre, animar…, però també corregir, exigir, obligar, responsabilitzar, canalitzar o conduir són accions que des de la família (especialment els adults) hem de saber traslladar als comportaments dels nostres fills. No cal cridar, cal actuar. Cal saber negociar les conseqüències que actituds negatives vers l’estudi comportaran en la seva acció social i en el seu lleure (menys sortides i menys jugar a la Play) i també sabrem valorar i agrair els esforços que es poden fer (que no vol dir comprar la moto).
Què més podem fer els pares i les mares. Volem que aprovin (amb bones notes, si pot ser) i volem, també, que aprenguin a estudiar, perquè així tindran eines per seguir aprenent la resta de la seva vida.
Fem-nos algunes preguntes:
Tenim eines al nostre abast per ajudar-los? Us preocupen les notes dels vostres fills? Per a vosaltres és una prioritat que treguin bones notes?
Considereu que els vostres fills s’han de motivar per a l’estudi per si sols o que vosaltres els heu d’ajudar a fer-ho?
Des de casa us plantegeu fer coses, per afavorir el rendiment acadèmic dels vostres fills? Quines coses?
Us sembla bona idea el premi material per motivar els vostres fills a estudiar?
Fer-nos aquestes preguntes i d’altres, els pares i mares, ens pot ajudar a adonar-nos que possiblement els nostres fills no tenen l’entorn necessari per poder treballar d’una manera amena i aprofitable, potser nosaltres en el seu lloc i en segons quines circumstàncies tampoc ho faríem. Parlem amb ells, trobem entre tots plegats quines seran aquelles coses que millorarien la seva motivació i la seva dedicació. Segurament les respostes que rebrem poden ser molt valuoses.
Per últim, recordem que el cavall desbocat acostuma a caure pel precipici llavors serem nosaltres, els adults, els que haurem d’agafar les regnes del seu galop abans que sigui massa tard i entrin en situació desbocada.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
