Són els partits polítics per a molts votants com els equips de futbol per al seus "hooligans"? Possiblement, sí. Quan un grup identitari s’uneix a un partit polític, sempre el vota tant si ho fa bé com si ho fa malament. N’hi ha hagut bastants exemples en aquest país. Una vinyeta recent de Flavita Banana representava una periodista que entrevistava una persona gran. Aquesta li responia: "Primero fue votar, ahora tengo que opinar. ¿Qué será lo próximo? ¿Pensar?". La sàtira, deia El Roto ("Viñetas para una crisis"), és aquell nen que un dia assenyalà que el rei anava nu i que, quan es va fer gran, comprengué que ni tan sols hi havia rei. Ara, que el focus de la mirada política està dirigit vers el 28-A, em sembla ben trobada aquesta vinyeta, ja que ens fa reflexionar sobre "què és votar?". Es pot opinar i votar sense estar informat? Té sentit introduir un vot dins d’una urna sense haver pensat i reflexionat sobre la informació que tothom ha tingut el deure d’haver cercat? La ironia de Flavita Banana em recorda la coneguda frase atribuïda a Aristòtil: "No cal dir tot el que es pensa, el que cal és pensar tot el que es diu". L’ordre lògic és, primer pensar, després opinar i finalment votar.
"Pensar." Tots tenim una idea general, més o menys vaga, sobre què és pensar. Val la pena, però, fer un breu viatge al voltant del verb "pensar" per tal de desplegar i concretar el seu significat. Pensar manifesta la seva riquesa mitjançant nombrosos significats. Pensar és una pacient tasca de recollir informació; és analitzar aquesta informació a través d’un examen acurat tot i comparant i contrastant les diferents dades, fets o opinions; és discernir, és a dir, practicar la capacitat de trobar diferències entre unes idees i les altres; és conversar tot i fent preguntes de manera que susciti el diàleg mitjançant el qual compartim, intercanviem opinions cercant el millor argument, desplegant les millors raons; pensar és jutjar, és a dir, fer una valoració per tal d’aprovar o no una informació; pensar és criticar les idees transmeses dogmàticament -el pensament crític sempre està disposat a revisar les seves idees, el dogmàtic/el doctrinari vol mantenir-les intactes; pensar és també reflexionar, tornar sobre una qüestió ja pensada de manera que evitem la precipitació a l’hora de donar opinions.
"Opinar." Es diu sempre que opinar és un acte propi d’una societat lliure, que totes les persones tenen dret a opinar. Sí, és cert. Són, però, totes les opinions iguals? Tenen totes el mateix valor? No. Com he dit abans, opinar implica haver pensat, saber, haver recollit la informació sobre un tema i haver-la païda. Si hom emmalalteix, no va pas al pastisser, sinó al metge; un poeta no opinarà i discutirà pas d’energia nuclear amb un físic nuclear. Això és evident. El mateix esdevé en opinar de política o d’una altra cosa, la bona opinió està fonamentada en bones raons, en bons arguments, altrament no és una opinió respectable. Hom tampoc no pot respectar una opinió que inciti a segregar o maltractar altres persones per les seves creences, pel seu mode de vida, la seva sexualitat, el seu color o el seu origen cultural. No respectar opinions no vol dir no respectar les persones.
"Votar." Mai he entès per què la vigília de les eleccions es prohibeix la propaganda electoral i es declara "dia de reflexió". Estem ben arreglats si els votants hem d’esperar a aquest dia per pensar i decidir el nostre vot. L’experiència, però, de les eleccions democràtiques, no només d’aquí, sinó també de molts altres països, sembla confirmar, al meu parer, que predomina el votar sobre l’opinar i aquest sobre el pensar, que els partits polítics es dirigeixen més al cor o al ventre dels votants que no pas al cap, que bastants tertulians són autèntics "hooligans" de la política partidària, que una majoria de ciutadans s’abstenen o emeten el seu vot impulsats més per les emocions i les passions que no pas assessorats per la raó, pel "pensar"; altrament, no s’entenen moltes coses que han passat i continuen passant. Tornaran a passar el 28-A?
* L’autor és filòsof
