Ens costa molt d’acceptar. Hi ha una transferència de riquesa d’Europa cap a Àsia. Sobretot cap a Xina. Però aviat serà també cap a Índia. Aquesta transferència de capacitat econòmica també hi és d’Estats Units cap a Xina, però menys. Als EUA, no s’entendria l’arribada de Trump al poder sense aquesta nova conjuntura del món global. Recordeu "Make America Great, again". Els perdedors de la globalització, els que veuen que des dels anys vuitanta cada cop baixen un graó, diuen prou i s’aboquen a les mans del populisme. Afiliar-se a les respostes simplistes i contundents és propi dels temps de crisi. Es fa tot abans que acceptar una nova complexitat i treballar realment per reduir la pèrdua de capacitat econòmica.
Europa viu uns moments de gran dificultat. Alemanya tanca un any pla, frega la recessió. I Alemanya és el motor d’Europa. A Catalunya ho notem molt si a Alemanya li va malament. França creix molt poc i té el gran conflicte social de les armilles grogues. Macron, un president que va guanyar amb una majoria absoluta espectacular, molt aviat ha caigut en picat. Són temps líquids per a la política sensata i bons temps per als extremistes. La moderació cotitza a la baixa, especialment a països com França. A Itàlia hi ha un govern híbrid entre antisistemes desnortats per la complexitat i l’extrema dreta obsessionada per la immigració. A Espanya, gràcies a l’exhibició infinita de talent dels nostres representants, les probabilitats que governi un triplet de dreta, molt obsessionat amb Catalunya, són altíssimes. A Anglaterra el Brexit demostra que tenen una infinita paciència davant del propi ridícul. L’espectacle lamentable d’una de les democràcies més antigues del món és realment poc edificant. I podríem parlar del que passa a Holanda, un país que sempre ha estat un paradigma del que voldríem ser. O d’Àustria que ha vist governar la dreta radical altre cop. O el que passa a Polònia des de fa anys. El mapa d’Europa s’ha empetitit. I la idea de l’Europa liberal i inclusiva de Miterrand i de Kohl es veu atacada ferestament per l’extrema dreta amb la inestimable col·laboració de Bannon, l’home obscur que va portar Trump a la presidència dels EUA. Ara Bannon vol "recristianitzar" Europa destrossant la Unió Europea.
Mantenir l’arquitectura social europea, la més equilibrada que hi ha hagut en la història de la humanitat, és impossible si Europa no torna a ser competitiva. I per ser competitius cal ser molt més innovadors i prendre moltes més iniciatives de creixement. A Europa podíem ser cars i podíem tenir salaris alts si aportàvem molt més valor afegit que altres zones del món. Però, ara, això ja no és veritat en sectors que havien estat puntals de la riquesa europea. I, en comptes de treballar una mica més i d’arriscar una mica més, només mirem enrere per inventariar tot el que perdem. Es tracta de construir noves oportunitats i de sortir del nostre laberint de somnis perduts. L’estratègia de Lisboa, amb què Europa volia l’any 2000 atrapar Estats Units, és l’exemple del que Europa no ha de repetir. El fracàs ha estat estrepitós.
Europa no pot conformar-se a ser el museu il·lustrat del món. No viurem només del turisme dels asiàtics. O viurem molt malament, sense cap capacitat d’atenuar la pobresa creixent. I sense crear riquesa, amb classes mitjanes empobrides i amb una allau d’immigració d’Àfrica de gent que només busca millorar la seva vida (i fan el mateix que faríem molts de nosaltres en el seu lloc), el còctel és d’una explosivitat semblant a la dels anys trenta del segle XX. Ras i curt. Nuvolades que creiem allunyades d’Europa són cada cop més visibles i amenacen amb tempestes que històricament han estat devastadores.
Si volem competir en la nova economia amb solucions tipus com les que hem pres amb els nostres taxis no només no rescatarem ningú de l’empobriment, sinó que ens empobrirem tots plegats. Toca esforç. Toca sortir de la zona de confort. Toca emprendre. Toca pensar en gran i tenir perspectiva. I toca prendre decisions valentes. Europa té tant a perdre que això la bloqueja.
L’oportunitat d’Europa és ser la millor economia del món orientada a salvar el planeta. L’economia circular, la verda, la blava, la que vulgueu. Tenim més sensibilitat que a EUA i que a Xina i Índia. I el planeta no pot esperar. La gran oportunitat, el gran negoci d’Europa, la gran responsabilitat i la gran contribució al món és especialitzar-se a crear riquesa des de la sostenibilitat radical del planeta. Només Europa ho farà. Però ens hi hem de posar. Hem de fer la confluència del digital i del natural millor que ningú en una economia que tingui les persones al centre. I per fer-ho hem de salvar Europa de les seves burocràcies i convertir-la en pura energia emprenedora.
