Ja hi ha dos mesos de l’any al sac. Passen els dies a tot drap. Gairebé sense ésser a temps de poder-los assaborir en plenitud. “A ningú no ha d’estranyar que, pel març, comenci a tronar.” El costumari català és prou savi com per reflectir l’essència del que pertoca. Raó de més per adquirir i gaudir plenament la consciència del “carpe diem”.
Parlo d’un mes que sempre és quaresmat. Marceja i la gent bogeja. Té trenta-un dies i tres-centes fesomies. Sol ésser traïdor. Fins al punt que el març treu sa mare al sol i després l’apedrega. O bé que el sol de març porta refredats. Tot i això, sort n’hi ha que aigua de març, herba als sembrats. No endebades diu la vinya: l’amo em planta, l’amo em poda, l’amo em lliga i el març em dóna la vida.
Març habitual, un dia bo i un dia mal. Març marçador, que de nit fa fred i de dia calor. Correm a treure’ns roba i ens plau asseure’ns a fer una birra amb els amics. Algú entén la “moda”, però, dels canons de gas d’alguns bars (al carrer) per igualar les quatre estacions?
Diem que el món està malalt. Convenim a prohibir fumar. En acabat, ens fem enrere i els donem peixet. Com quedem? Pel març, el sol rega i l’aigua crema. No es pot matar tot el que és gras. O posar-hi més pa que formatge. La natura és sàvia. Les orenetes fixen el termòmetre al punt adient: oreneta arribada, hivernada acabada / Orenetes per santa Madrona, l’hivern és fora / A sant Josep lo tord marxa i l’oreneta ve / Quan l’oreneta no ve pel març, l’hivern és llarg.
Dins el rebombori i el ritme trepidant que ens hem autoimposat, bo és recuperar velles sensacions i boniques tradicions. El temps se’ns esmicola i llavors passa que ens queixem, sense tenir raó. Cal cavar pel març, que després ja és tard€ Cada cosa al seu temps i un temps per a cada cosa! Una sentència bíblica que ens recomana abordar-ho tot al moment oportú€ Hi ha un temps de néixer i un de morir. Temps de matar i temps de guarir. Temps d’enrunar i temps de construir. Temps de callar i temps de parlar. Temps d’estimar i temps d’odiar. Temps de guerra i temps de pau€ No essent així, la vida se’ns esfulla acceleradament. Quina pena!
