Ha fet bé el president Sánchez de dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions, perquè sense un pressupost propi, creïble i factible no es pot governar amb una mínima coherència. De fet, en els pa-ïsos de llarga tradició democràtica, qui no pot aprovar el pressupost, plega… o convoca eleccions. O les dues coses, alhora. Aquí costa molt fer-ho, i en tenim una bona mostra en el que passa a la Generalitat.
A dia d’avui, la Generalitat funciona amb els pressupostos prorrogats de 2017. Una anomalia realment greu i inimaginable, en altres latituds. I tal com van les coses no sembla que se’n puguin sortir, en les properes setmanes o mesos. El resultat: paràlisi total i absoluta.
Per les connexions que tinc en diversos departaments i organismes de la Generalitat, després de quaranta anys d’activitat, he sabut de les ordres donades fa quinze dies, en el sentit de “parar màquines” i no fer cap pagament fins a nova ordre.
Les finances de la Generalitat estan sota mínims, fins al punt de no poder atendre cap imprevist, ni cap inversió, per mínima que sigui. Tampoc, fer pagaments ja compromesos de temps enrere, de manera que tornem on estàvem, abans de l’aplicació del 155.
S’ha ordenat congelar convocatòries de subvencions, de contractacions, de convenis, de compensacions… I, per descomptat, totes les transferències han quedat bloquejades, a l’espera de tenir pressupost per a aquest any… Si no n’hi ha, i s’ha de continuar treballant amb la pròrroga de 2017, les conseqüències seran greus. Tan greus, com que aquí no es podrà aplicar l’augment del 2,25 % aprovat pel Govern central als funcionaris, ni fer les transferències per a càrrecs electes als ajuntaments, ni les corresponents al Fons de Cooperació Local de Catalunya…
Com tampoc complir amb els compromisos acordats i signats de finançament de les escoles bressol, ambulatoris i CAP mèdics, així com multitud d’altres serveis, donats per entitats i organismes, a la població en general. Sense pressupost, no és possible complir amb els compromisos signats. Tan senzill i tan dramàtic, alhora.
La situació és tan immediata i tan greu que ningú entén la negativa a aprovar els pressupostos generals de l’Estat que suposaven una important injecció de diner a les finances de la Generalitat, per una banda, i un seguit d’inversions per l’altra. Però és que aquesta paràlisi de pagaments repercutirà d’immediat en tots els ajuntaments, i alhora en centenars de fundacions, entitats i organismes que es fan càrrec de resoldre competències de la Generalitat, per delegació o mitjançant convenis.
És a dir, les dificultats de supervivència pujaran en cascada, quan vegin que no arriben els diners necessaris per al funcionament quotidià. Hem viscut ja en altres ocasions alguna situació similar, però és que ara no s’hi veu cap solució, ni a curt ni a mitjà termini.
I, a la paràlisi financera, l’acompanya la política, de manera que res canviarà en els propers mesos, si no és per empitjorar. Té raó Andreu Mas-Colell, exconseller d’Economia i Finances, al dir que no entén l’estratègia dels partits independentistes de no donar suport a Pedro Sánchez, però si ell no ho entén encara ho entenem menys els qui no tenim els seus contactes.
De fet, aquesta anomalia mostra la incapacitat per governar i la prova de tenir el cap en un altre lloc. Creure que governar és secundari suposa rebaixar el govern de la Generalitat a una simple entitat de segon o tercer grau, a la qual tant fa disposar d’eines per administrar com no. Si aquests perseguien crear una república, ens poden deixar sense autonomia.
Temps al temps.
