Ningú no ho diria. Aquesta expressió, però, correspon al gran Antonio Machado. Un personatge del qual justament avui commemoren el vuitantè aniversari del seu traspàs. Fins i tot, encara resta coixa, perquè ell la complementava afegint que “el fer les coses bé importa molt més que el sol fet de fer-les”. Malgrat semblar un joc de paraules, amaga una afirmació amb una forta càrrega de profunditat.
Un gran poeta. El més jove de l’anomenada “generació del 98”. Tant la vivia que la seva obra evolucionà envers l’intimisme simbolista amb ribets vitals romàntics. A l’extrem que en Gerardo Diego arribà a qualificar-lo com que “parlava en vers i vivia en poesia”. Va descobrir el secret del mar meditant sobre una gota de rosada. Tocant això, vull -de pas- recordar el temari d’en Joan Tamayo, en una conferència del proppassat dia 11, al Centre Cultural. Com a activista ferm en la defensa dels drets humans, remarcà la importància de la poesia com a eina de lluita en aquesta creuada. Entre altres poetes, heus ací una citació de la nord-americana del segle XIX Emily Dickinson: “No conec res al món que tingui tant poder com la paraula. Sovint, n’escric una i me la miro fins que comença a brillar”… Perquè la poesia és un tresor educatiu a descobrir. Potencia la creativitat, la sensibilitat, la memòria, la fluïdesa lectora i la visió. Educar en la poesia no té a veure a fer només el verset de Nadal i el poema per Sant Jordi. Cal engrescar l’alumnat, fent abans molta tasca en l’afició per llegir. Gairebé diria que compulsiva. Encara més des que l’aparició de les noves tecnologies ha obturat la ment de molta gent. No tan sols mainada. Ha perdut molta pistonada la cultura de l’esforç€ Fins i tot, en nom d’un suposat estrès infantil, s’ha lliurat una lluita contra tot el que sigui fixar deures escolars domèstics. Llegir un llibre també carrega la ment dels menuts? No és molt pitjor la visió excessiva de TV o l’addicció a una Play?
També en Joan Tamayo va fer una citació d’en Joan Brossa: “Algú que no recordo va dir que la poesia és com l’electricitat, que és a tot arreu. El que s’ha de saber és copsar. A tot arreu n’hi ha, de poesia”. En cloure la columna, doncs, convido a descobrir aquest món. Mai no ens en penedirem i us asseguro que val -molt i molt- la pena.
