Sempre m’he mostrat força escèptic amb tot allò que té a veure amb l’horòscop. Avui, però, faré per parlar del meu signe (peixos). Justament, enceta la seva singladura, que clourà un dia abans de l’inici de la primavera. Evidentment, es mou als volts de l’element aquàtic€ I diuen els que es consideren “entesos” que -en general- es tracta de gent tolerant, romàntica, musical i bastant introvertida. En llegir-ho, ja veig que, sobretot en la primera i la darrera de les qualitats esmentades, m’hi assemblo com un ou a una castanya€ Ara bé, sí que m’encisen el mar, la filantropia, l’esforç i la constància. M’agradaria ésser més tranquil, pacient i menys rondinaire. Intento, però, practicar l’empatia, el somni i la solidaritat. Mantinc la il·lusió (sovint utòpica) d’un món millor. Com resa la cançó, “cada dia surt el sol i tot recomença. I la fosca de la nit amb força hem de vèncer. Tots volem un món millor on brilli la claror. Res no ens pot fer por”.
Com diu l’actriu Meryl Streep -malgrat que no pertany al meu signe del zodíac- “ja no tinc paciència per a algunes coses. No pas perquè m’hagi tornat arrogant€ Tan sols perquè crec haver arribat a un punt de la vida en el qual no em ve de gust perdre el temps en allò que em desagrada o em fereix”. En el seu conjunt, crec que podria esdevenir un bon leitmotiv o filosofia vital vàlida per al dia a dia de tothom.
En temes d’astrologia -o si se’m permet “llunàtics”- certament alguna cosa ha de tenir a veure la posició dels astres el dia que un va néixer. D’altra forma, no podria entendre la influència que els pagesos atorguen a temes de conreu en la mateixa temàtica. En tot cas, tanmateix, intentar ficar dins d’un mateix motlle tots els nascuts en una mateixa franja “horària” em sembla una bajanada supina.
Havent-hi més o menys raó en tot aquest embolat pel que fa als carismes que portem al sarró, faré per mirar d’assolir l’excel·lència en totes les qualitats que ajuden a bastir un món millor: més igualitari, just, relaxat, clar, segur, solidari, planer, obert, empàtic i feliç. Sé que em costarà, però no penso defallir. Malgrat que molta gent viu d’esquena a la realitat i només es contempla el propi melic, crec en la utopia de la lluita i la millora.
