NA assignatura pendent i ineludible en aquest país és la creació d’instruments de govern que ens permetin una extensió cultural als barris per tal de garantir l’accés a la cultura en condicions d’igualtat per a tota la ciutadania i des de la proximitat cultural.
A Terrassa i des de les responsabilitats de govern, no pas competencialment, aspirem a oferir i promoure tota la cultura terrassenca des d’una concepció oberta. Estem convençuts que la cultura és un element cabdal per a la construcció de l’imaginari col·lectiu de les ciutats i els països.
El govern local participa de la idea que la ciutat de Terrassa té un enorme potencial cultural i un gran dinamisme, però que falta -i així ens ho hem compartit a les taules de treball del Consell de Cultura recentment reformulat- major inversió als districtes tant en infraestructures culturals com en dinàmica i continguts. És per això que seguirem reclamant un Pla de Barris Cultural a la Generalitat, perquè estem convençuts que volem una ciutat culturalment policèntrica que no deixi cap col·lectiu ni cap territori de la ciutat de Terrassa culturalment desprotegit.
La proposada creació d’una taula de treball amb grans ciutats esdevindria un instrument perfecte per enfortir les ofertes i compartir les experiències, alhora que permetria una connectivitat única de transferència de públic fugint d’endogàmies habituals.
A Terrassa vam començar, per exemple, el Jazz a Prop per apropar aquesta disciplina territorialment, i ara podem dir que no parlem de programació descentralitzada sinó de noves centralitats en el calendari. Són exemples del que em refereixo el Festival de Circ de Terrassa que es fa a la Maurina o el Pícnic Jazz a Can Palet.
S’ha de continuar dotant la ciutat. Tenim clar que la construcció d’un nou teatre al projecte d’equipament a Glòries Catalanes, la realitat immediata d’una sala d’exposicions i una sala insonoritzada d’assaig al nou equipament de la Maurina ens fan avançar en aquest sentit. Els barris han de passar de tenir "sales polivalents" a gaudir d’espais especialitzats de ciutat per al consum i la pràctica culturals.
Antigament els barris tenien cinemes, és cert que evitàvem el desplaçament al centre, però no pas per veure la millor pel·lícula: en aquest cas havíem de renunciar a l’Avenida o Imperial i anar al Rambla. La igualtat s’ha d’expansionar en tots el àmbits, hi ha d’haver "cinemes Rambles" arreu, a més de ser una de les poques ciutats que tenim un cinema públic, el Catalunya. Per això cal aquest pla ambiciós i compartit. Els recursos en cultura han de millorar, no pot ser que el país dediqui un percentatge del pressupost a cultura per sota del de les grans ciutats. Per cert, algun partit encara té l’anacrònica visió de mirar què es gasta un govern en aquest àmbit només mirant els diners que es destinen al servei. A Terrassa fa temps que hem transversalitzat la despesa cultural, i un clar exemple el tenim en el Parc Audiovisual.
Per acabar, creiem que aquesta mirada és el següent pas per créixer prop i des de la gent. A Catalunya la cultura no s’allunya. (O no té per què fer-ho.)
* L’autor és tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat
