Els quasi trenta anys que he fet d’advocat mai no em permeten veure la política sense una visió jurídica de fons; de fet penso que, si la política es construís sota el paraigua dels marcs institucionals legals, ens estalviaríem la seva part més mesquina. Sí, sí, ho estan llegint bé, un advocat i polític independentista, cap de llista de Junts per Catalunya, està dient que la llei hauria de donar la solució a qualsevol conflicte entre dues parts que discrepen. Només cal però un requisit no gens fàcil de complir; ser honest i sincer en la seva aplicació. De fet, el propi Codi Penal espanyol és el que hauria de servir per absoldre amb contundència els nostres presos, i el propi Tribunal Suprem, amb el magistrat Marchena al capdavant, el que en aplicació dels principis d’intervenció mínima del dret penal (el dret penal sempre ha de ser l’últim recurs en dret), indubio pro reo (en cas de dubte tot cal interpretar-ho a favor de l’acusat) i de presumpció d’innocència (si no es demostra la culpabilitat amb proves concloents, es presumeix que l’acusat és innocent), dictés una sentència exemplar que evidenciés la discrepància entre el fal·laç relat iniciat pel fiscal Maza i consolidat per la vergonyosa instrucció del jutge Llarena i la realitat dels fets de l’octubre de 2017. Els acords que es prenen en un Ajuntament també són institucions legals i, conforme a la normativa interna municipal, quan es prenen per majoria esdevenen executables. L’acord de Junta de Portaveus referent a penjar una pancarta al balcó de l’Ajuntament es va prendre per majoria absoluta (14 de 27) i l’alcalde Vega va demanar un informe jurídic que curiosament no signa el secretari del Consistori, malgrat que li ho hem demanat de forma expressa mitjançant un prec en forma d’instància presentat per TeC, ERC, CUP i PDeCAT. L’esmentat informe, entre d’altres coses, apel·la a la neutralitat institucional (discurs de C’s i PP), referint-se a una consolidada jurisprudència que en cap moment ni cita ni identifica, a banda que li dóna la mateixa capacitat de vinculació jurídica a un acord de Junta de Portaveus aprovat per majoria absoluta que a un trist prec.
L’alcalde Vega i el PSC s’han alineat amb una tesi jurídica utilitzant barroerament els serveis jurídics de l’Ajuntament per crear-se un relat (els sona això d’inventar-se relats..?); un relat que és el relat dels partits del 155 (PP, C’s i el PSOE de l’alcalde Vega) i que amb les grandiloqüents i preteses amables frases del batlle ("serenitat, conviccions, Terrassa és plural, respectem la llibertat d’expressió, honestedat, fermesa…"), l’únic que pretén és acontentar el seu electorat més unionista, i amb el qual legítimament pretén guanyar les eleccions del 26 de maig, no fos cas que amb un relat progressista i democràtic tingués fuga de vots a PP, C’s i fins i tot VOX. El senyor Vega i el seu PSC, cada cop més PSOE, ni respecta la llibertat d’expressió ni respecta la democràcia, perquè si no la pancarta fóra penjada fa molts dies al balcó de l’Ajuntament. Però al darrera de tota aquesta història hi ha fets molt més greus; observin que el PSOE terrassenc i l’alcalde, quan fan referència als presos i de forma especial al Josep Rull, tan sols són capaços de parlar de la injustícia de la presó provisional (fet òbviament evident si tenim en compte per exemple que els monstres de la Manada segueixen en llibertat malgrat dues sentències condemnatòries de nou anys, o que els energúmens del cas Blanquerna també estan en llibertat malgrat tenir sentència ferma del Suprem a més de quatre anys de presó). I és que no té cap mèrit que l’alcalde Vega manifesti la injustícia de la presó provisional (només no ho veuen en Marchena i els seus sis companys), però sí que té molt demèrit que no sigui capaç de manifestar la injustícia global del relat de la violència i de la malversació; una injustícia immoral que colpeja de forma inhumana tres terrassencs que són o han estat companys seus com a regidors (Rull, Meritxell Lluís i Pere Soler). La doctrina espanyola més qualificada (penal i constitucional) i els tribunals belgues, suïssos, britànics i sobretot alemanys (aquests últims, pares del dret penal) ja hi han dit la seva sobre l’aberració del relat jurídic construït per la justícia espanyola i, malgrat això, l’alcalde Vega ni ho condemna ni és capaç de penjar una pancarta al balcó de l’Ajuntament, el text de la qual és apocalíptic, violent i insurreccionista, ja que diu: "la democràcia no es jutja"…
Senyor Vega, la gravetat de la farsa judicial de la justícia espanyola contra els legítims representants del poble català és d’una gravetat tan desmesurada que no podem entendre com no és capaç de condemnar-la públicament, amb les seves paraules i amb un símbol com és la pancarta que la democràtica majoria del ple municipal va aprovar. Segurament vostè té estudiat que penjant-la perdria vots el 26 de maig, i li aconsellen de no fer-ho, però per un grapat de vots vostè perd l’oportunitat de demostrar una valentia i uns valors de justícia i d’equitat que tenen molt més valor. Vostè, dient que la ciutat és plural i de tots, només la fa d’uns pocs, o qui sap si de ningú; la seva estudiada i maquiavèl·lica equidistància el situa descaradament al costat dels que creuen que el judici a Catalunya és just, i que la sentència haurà de ser exemplarment condemnatòria.
