Aquesta afirmació vindria a ésser la traducció de l’expressió castellana “quien no llora no mama”. Em ve com a anell al dit per valorar -un cop més- el desgavell de la situació política catalana. Essent totalment lícites les aspiracions defensades per les opcions sobiranistes, cada dia que passa estic més convençut que la classe dirigent (tant del Principat com de la Moncloa) dóna batzegades. Diré més, tibant d’un adagi, referiria que “el sabater és el qui va més mal calçat”. Ho dic reconeixent clarament que anem enrere com els crancs. Tant és així que ubico el moment actual molt endarrerit respecte d’on era el juliol de 2010. Fou quan va tenir lloc la manifestació convocada contra la sentència del TC en relació amb el recurs d’inconstitucionalitat interposat contra l’Estatut de Catalunya. No cal que recordi el munt de desencontres produïts entre ambdós bàndols. El darrer, la picabaralla sobre la figura del “relator”, que em provoca riota i desencís alhora. No serà que uns i altres ens volen fer beure a galet? O tal vegada que volen fugir d’estudi? D’acord amb el refrany de “gat escaldat amb aigua tèbia en té prou”, es plantegen que són molt culpables del rebrot ultradretà que es viu al país?
El periodista Lluís Bassets publicà un llibre titulat “Lecciones españolas”. La teoria afirmant que “els independentistes han anul·lat la idea de nació catalana” cobra -dissortadament- tot el seu sentit, gairebé tres anys després. Considero antològica una frase seva: “A la recerca de la independència, s’ha perdut la intendència”.
Hi ha massa compareixences polítiques en mitjans audiovisuals. Tant d’ací com d’allí. Sovint veig que els preocupa més la imatge que el sol i pur fet de treballar. Cal esmerçar les hores en temes productius i efectius. Han de situar l’afegitó del “full time” en un primer balanç purament social, educatiu, sanitari, cultural i de compromís real amb tot l’electorat. Quan dic “tot”, no m’identifico gens ni mica amb la tesi pesada de tota la dreta més carrinclona. M’avorreixen. Aquesta gent només pretén enredar la troca. No té cap mena de projecte. Ells sí que, sens dubte, estarien molt millor calladets. Hi ha de tot a la vinya del Senyor. Ja n’hi ha prou, però, de partides d’escacs. Exigeixo seny, diàleg, projecte i pebrots.
