Cada any a tot el món es celebra el Dia Internacional del Càncer Infantil, una de les principals causes de mortalitat entre els nostres infants i joves.
Les desigualtats entre països rics i pobres marquen la línia entre viure o morir. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), als països pobres la taxa de curació no arriba al 20%. Més de 300.000 nens i nenes a tot el món moren anualment de càncer. Una gran part d’aquestes morts s’han produït per la manca de mitjans i tractaments adequats. Al nostre entorn més del 80% aconsegueixen superar la malaltia. Gràcies al nostre sistema de cobertura pública podem lluitar amb medicaments i tecnologies sanitàries adequades. Segons la SEOM (Sociedad Española de Oncología Médica) a Espanya els tumors van ser la causa de mort del 28% del grup d’edat d’entre 1 a 14 anys. Els nous casos l’any 2018 van ser aproximadament 1.400.
A vegades les xifres són molt fredes, les emocions no caracteritzen les estadístiques, però ens ajuden a comprendre la situació i la magnitud del problema. Un diagnòstic de càncer és un tabú, la paraula genera pors i és difícil parlar del càncer amb naturalitat. Amb l’esforç de tothom, amb la millora dels serveis i amb els avanços científics podem lluitar per disminuir la xifra de mortalitat. Necessitem donar suport als nostres professionals i visualitzar les mancances dels nostres serveis.
La lluita contra el càncer s’està guanyant, als anys 80 la supervivència era del 50%. El nostre sistema públic de cobertura sanitària universal és un sistema d’èxit. La solidaritat de tothom a través dels nostres impostos ha permès aconseguir que més del 80% dels nostres infants i joves malalts sobrevisquin a una malaltia tan temible com el càncer. En pocs casos són tan clars els beneficis d’una sanitat gratuïta i universal. No ens enganyem, sense solidaritat, el nostre sistema no funcionaria. Per poder continuar avançant en la millora de la nostra salut col·lectiva necessitem invertir i finançar correctament la sanitat. En un sistema sense cobertura pública les famílies amb pocs recursos tindrien greus problemes per poder fer front a les despeses que suposa un tractament sanitari d’una malaltia com el càncer infantil.
No hi ha res més important quan parlem de justícia social i equitat que la nostra sanitat. Res és perfecte, però en la defensa de la sanitat pública i de qualitat hauríem d’unir-nos tots i totes, un front comú, fem-lo, en un compromís social i polític en defensa de la sanitat pública, com a garantia per continuar millorant en la lluita contra el càncer.
Des d’aquestes línies, voldria homenatjar totes aquestes famílies que no sucumbeixen al desànim, i encaren amb valor i esperança el dia a dia. “I will survive” (sobreviuré).
* L’autora és secretària de Salut del PSC Terrassa
