Passada l’època dels noms clàssics (Joans, Joseps, Maries€) i potser no tant la febre dels monosíl·labs (Iu, Beth, Mar, Pau, Pol, Lluc, Marc, Jan, Blau, Cior, Nil, Zoa, Ruth, Nit, etcètera), no són pas moltes les senyores que duen el nom d’ Eulàlia o Laia. Per contra, hi ha poblacions que tenen aquesta santa (de principis del segle IV) com a patrona. Quan tan sols tenia 13 anyets, se n’anà -tota sola- a recriminar-li al jutge Dacià (de Barcino) la repressió i persecució que aplicava contra els cristians. Aquest fet li costà el martiri. Més ben dit, n’hi costà tretze, en base al nombre d’anys que tenia i al sadisme del propi governant. Avui és la seva diada!
Fa 150 anys que comparteix el patronatge de la ciutat de Barcelona, juntament amb santa Madrona (15 de març) i la Mare de Déu de la Mercè (24 de setembre). Va ésser canonitzada l’any 633, tres-cents trenta anys després del seu traspàs. Les seves relíquies es guarden al sepulcre gòtic de la cripta de la catedral barcelonina€ Per cert, el seu símbol és justament la creu de la santa i -en honor seu- el bisbat té tretze oques al claustre (una per cadascun dels seus anys).
A banda del seu martiri, cal remarcar un fet que la distingia moltíssim: el seu esperit solidari, generós, caritatiu i social. Tant és així que se’ns explica com els pobres trucaven a la porta de casa seva. Aquest fet molestava força el seu pare, que li ho recriminava de forma habitual. Cap d’ells no se’n tornava, però, amb les mans buides.
Als volts d’aquest jorn, s’hi ubica allò que ve a ésser la festa major d’hivern de la Ciutat Comtal. En el benentès que la seva festa grossa (la Mercè) s’escau al llarg de la primera setmana oficial de tardor. Ací, a Terrassa, esdevé prou estrany i curiós que tan sols tinguem festa major d’estiu. Molt més encara quan -per exemple- poblacions veïnes com Matadepera i Viladecavalls en festegen dues.
En tot cas, sense tenir a Terrassa tantes referències a santa Eulàlia com a la capital de la província, val la pena referir que li tenim dedicat un carrer prou llarg, al barri de Can Palet.
Aprofitant l’avinentesa de la meva columna, des d’ací aprofito per felicitar sincerament totes les persones que duen aquest nom tan bonic.
Tant de bo que ho pugui fer al llarg de molts anys!
