No, no pretenc fer una llarga disquisició sobre les conseqüències generals de la paràlisi del Govern de la Generalitat, sinó, simplement, explicar les greus repercussions que té sobre la feina diària de qualsevol Ajuntament, i molt especialment dels més petits.
En aquest moment, fruit ja de sis anys d’inestabilitat política i deixadesa de les funcions de governar, s’han anat acumulant dotzenes d’expedients, de tota mena, a les dependències municipals. Expedients que afecten llicències urbanístiques, en sòl rústec, modificacions de normes urbanístiques, alteracions i modificacions de llicències d’activitats, actuacions en lleres de rius i rieres, accions en camins i pistes forestals, projectes de portades d’aigua…
Si pensem que l’alteració de la normalitat ha afectat els 947 municipis de Catalunya i a cadascun hi ha unes quantes dotzenes d’expedients, deduirem que en el conjunt del país els expedients es compten per milers. Efectivament, hi ha milers d’expedients voltant pels despatxos o simplement esperant que algú els mogui de lloc.
Ara bé, es fa difícil per no dir impossible que els promotors entenguin que un expedient entrat no tingui resposta al cap de tres, cinc, deu o dotze mesos, la qual cosa obliga a anar a la recerca de l’expedient perdut, o encallat. Aquesta feina la pot fer un funcionari o un polític. En un poble petit, pertoca fer-ho a un polític per evitar paralitzar la feina administrativa, degut al poc personal de què disposem.
El pelegrinatge de gestions sol ser fatigós, llarg i normalment poc fructífer. Excuses, dilacions, manca de resolucions o contradiccions entre tècnics del mateix o diferent departament poden allargar les resolucions fins a extrems difícils d’imaginar. En temps passats, l’enrevessada maquinària burocràtica de la Generalitat existia, però solia haver-hi un directiu, un alt càrrec a qui recórrer per resoldre la qüestió. Ara, molt pocs assumeixen aquesta funció, de manera que l’expedient continua a l’espera de ser resolt.
Quines repercussions patim? Doncs, moltes i molt diverses. En primer lloc, el poble, la ciutat, perd oportunitats en els temes pendents de resoldre, siguin relacionades amb ampliació d’un càmping, una casa rural, una casa de pagès, una granja o una portada d’aigua o llum, a un lloc determinat. En segon lloc, no es duen a terme obres i instal·lacions que donarien feina a professionals del ram. I, en tercer lloc, hi ha milers de llocs de treballs pendents de creació, perquè les noves activitats no es posen en marxa. Hi ha altres repercussions, lligades a l’arrelament de gent al territori, increment de la riquesa agrícola-ramadera, turística o de serveis, etc. El problema és dependre de tot i per a tot d’un govern que no controles, i al qual no pots demanar responsabilitats, perquè en fuig, escudat en el conflicte del procés sobiranista, a l’espera de convertir-se en república… I el desànim es va allargant, a falta de termini concret. Si anem pel sisè any, per què no arribar al 7è, 8è o 9è? S’han congelat multitud de projectes, confiant que l’any vinent les coses canviaran i tornaran a la normalitat. Però arribem a l’any següent i les coses continuen igual o pitjor, aleshores, quina és l’esperança o el determini?
El 26 de maig tindran lloc les onzenes eleccions municipals, i qui es presenti ha de tenir molt clar que l’Ajuntament ha d’estar per cobrir les necessitats dels ciutadans i fugir de tota acció de caràcter partidista. Res de voler-lo fer servir com a perllongació de la batalla pel procés perquè d’aquí se n’ha derivat bona part dels mals que hem patit aquests darrers anys. I, si de forma genèrica i general s’exigeix al Govern de la Generalitat que es dediqui a complir les seves funcions, s’aconseguirà desencallar la situació de paràlisi en què viu ara. Aquesta és la via de sortida. És impensable un nou mandat sota les condicions en què hem estat, en els darrers sis anys. Les conseqüències han estat molt negatives.
* L’autor és alcalde de Borredà
