Participant fa pocs dies en el taller sobre economia de la jornada “Terrassa, fets i reptes”, em van venir al cap algunes petites reflexions. No pretenc fer un article sinó més aviat una pluja d’idees. Potser les meves reflexions van més enllà de la política municipal que cercava aquesta jornada, però crec necessari la globalitat de la crítica econòmica.
-Els problemes que tenim a Terrassa són en bona part conseqüència de les polítiques neoliberals portades a Catalunya i Espanya. Des dels anys 80, amb l’eufemisme de “reconversió industrial”, per exigències d’una Unió Europea construïda desigualment, es va desindustrialitzar el territori i privatitzades les grans empreses públiques, donant pes als sectors de turisme i serveis. Això ha comportat que el país s’especialitzés en baixos costos i baixos salaris. Aquest model és del tot fracassat, i només ha servit per augmentar desigualtats i enriquir els més poderosos. I en totes aquestes dècades no hi ha hagut per part dels governs català i espanyol voluntat política de defensar la indústria pròpia. Cal trencar aquesta dependència econòmica i tecnològica del capital transnacional que ens condemna a la desindustrialització.
-Tots parlem de “nou model productiu”. Però hem de concretar conceptes. Nou model productiu no pot ser “uberització” de la nostra economia. És a dir, continuar regalant les nostres riqueses a grans multinacionals que no fiscalitzen el que haurien de fer, en activitats sense regulació adequada i generant falsa contractació, precarietat i explotació laboral.
-Això no és una crítica a les tecnologies de la informació i la comunicació. Seria un error un retorn al ludisme. Les noves tecnologies obren noves oportunitats per millorar les nostres vides, i han de ser aprofitades per a tal finalitat.
-El nou model productiu, amb tota la potencialitat de la formació (universitats, formació professional dual, cases i tallers d’oficis…), ha de generar una nova reindustrialització del nostre territori amb valor afegit i ocupació de qualitat. I les polítiques públiques són fonamentals per a tal fi. Una nova indústria que renovi la producció amb nous objectius. La política industrial ha de ser l’element central de l’economia, amb la participació de l’administració pública com a principal eina de planificació. Amb sectors motors amb molta potencialitat com la transició energètica, els transports ecològics, la sanitat i les biotecnologies o els sistemes digitals (nanotecnologies), per citar alguns exemples. A Terrassa hi ha certa especialització en òptica, audiovisual, tèxtil… Cal situar els segments de creixement i sobretot que generin ocupació, treball digne i retorn social.
-Cal implicar les administracions públiques, patronals, sindicats, universitats… en una taula de diàleg social, per desenvolupar amb compromisos clars un pla industrial. A Terrassa cal fer-ho.
-No tota l’economia ha de ser industrial. És important, i més si parlem d’una ciutat com Terrassa, de la remunicipalització dels serveis públics. Hem començat amb l’aigua, però és necessari continuar (transports, neteja, electricitat…). Important donar suport al teixit comercial local, de proximitat i de barri, greument en perill per les grans superfícies comercials. Potenciar les iniciatives d’economia social i solidària. I moltes actuacions que es poden fer pel desenvolupament econòmic, per les polítiques actives d’ocupació, pel desenvolupament de l’ocupació pública, plans de xoc per als desocupats i desocupades sense prestacions, polítiques actives d’igualtat entre dones i homes o polítiques d’ocupació per a la integració social de persones en risc d’exclusió…
-El debat sobre la indústria 4.0 (o quarta revolució industrial) i els seus reptes podria ser molt més llarg, però és de vital importància encarar-lo, per a Terrassa i per al país. A més, cal encarar també que, augmentant la productivitat i la riquesa, aquesta ha de ser redistribuïda justament, reduint les jornades laborals, rejovenint les plantilles i generant treball digne de qualitat. Combatre l’evasió fiscal, altre tema important. Posar en definitiva l’economia al servei de les persones. Tornar al debat crític d’economia política, el gran repte de l’esquerra.
* L’autor és coordinador local d’EUiA a Terrassa
