Opinió

Mig segle sense Beatles

Sempre he pensat que la música ajuda a desenvolupar molt els carismes de qualsevol persona. D’alguna manera, crec fermament que amplia força el ventall del cervell a l’entrada i comprensió de la resta de matèries del saber humà. Des d’aquesta percepció, en allò que a mi m’afecta, mai no he amagat que sóc un enamorat de la música clàssica en general. Amb una predilecció especial pel trio format per Johan Sebastian Bach, Wolfgang Amadeus Mozart i George F. Händel€ La qual cosa no vol pas dir (ni excloure) el meu interès per altres estils de música moderna. En aquest punt, és evident que admiro profundament la carrera desenvolupada pels Beatles… És d’ells, justament, de qui vull parlar avui. S’acompleix mig segle des que van oferir el seu darrer concert. Exactament el van tocar el 30 de gener de 1969, tot i que fou suspès per la policia.

Feia uns quants anys que no havien fet cap gira conjunta. Tampoc no havien actuat plegats des de tres anys abans. Paul McCartney, John Lennon, George Harrison i Ringo Starr pretenien fer una vetllada improvisada, a l’aire lliure. Van escollir la terrassa d’Apple Records (a London). Al teclat, els acompanyava en Billy Preston… Aquest darrer concert suposà la fi de les gravacions d’un àlbum incomparable (amb el famós “Let it be”). Malgrat que “the police” els va tallar al cap de quaranta-dos minuts, n’hi hagué prou per interpretar -de franc- “Get Back”, “Do not Let me Down”, “I’ve Got a Feeling”, “One After 909” i “Dig a Pony”. Tot plegat pel soroll, els embussos de trànsit i els aldarulls associats.

Encetaren l’acte als volts de migdia d’un dijous plujós. De fet, era un entorn prou habitual per aquells verals. Si fa no fa, justament a l’hora del “lunch”. Els vianants al·lucinaven. S’havia muntat un sidral monumental amb els cotxes que passaven pel carrer. Al soterrani de l’edifici, hi era Alan Parsons (que havia tingut cura de la consola durant la gravació de “The Dark Side of the Moon”, de Pink Floyd).

No cal afegir gaire cosa més. Només em resta fer una rotunda proclama: The Beatles va ésser una banda ben parida. Congratulations!

To Top