Temps enrere, un savi doctor, amic de la família, ens explicava que s’havia autoimposat el fet d’anar a dormir estant en pau amb els seus (parella, fills…) perquè aquesta era una manera sana d’adormir-se i entrar en el son de la nit (en la mort del dia) completament en pau. Medecina per a l’ànima, en deia.
Mai sabem si demà despertarem, si veurem la nova albada, si tindrem al nostre costat els éssers estimats… Cada jorn és com una vida entera amb un inici, un final i un seguit de vivències al llarg d’aquest. Cada dia renaixem, cada dia comença una nova vida -si despertem. Per això, en acabar-se el dia, poder cloure la jornada estant bé amb els teus més propers, podent conversar, estar de bon humor, estar agraïts pel que vivim, per ser on som i amb qui hi som… és venerar el dia. És veure en la posta de sol, en la lluna de la nit, el valor i la importància del dia viscut. No sabem si naixerem de nou demà. Podem néixer 365 dies a l’any, cada any! Desconeixem en quin moment s’aturarà el cicle.
La mort d’algú proper és un recordatori que la vida i la mort van de la mà. Que no hi ha res més bonic que morir-se havent estimat molt, havent donat molt i estant en pau amb un mateix i amb els que hom estima. Perquè sentir-se estimat, acompanyat i en pau en vida és la condició necessària per a una plàcida mort.
Quan hom sent que ja ha fet tot el que havia de fer, quan hom ha sembrat amb escreix i la collita floreix per distintes bandes, quan hom sent que la missió en aquesta terra està complida, llavors està preparat per dormir per sempre, per deixar el cos i deixar que voli, en l’aire que respirem, el seu esperit que viu -encara i per sempre més- en pau.
La mort sobtada, sostreta abruptament i fins i tot amb virulència, ens deixa freds i muts. Se’ns barregen sentiments d’incomprensió, injustícia, ràbia, impotència… Ens quedem sense paraules. El cicle no s’ha aturat dins la lògica de la biologia. Desolació. Ens amara una gran desola- ció.
No sabem quan s’aturarà el nostre cicle. Sabem que cada fi de dia és una mort i no sabem si naixerem demà. Sabem que anar a dormir en pau és una bona manera d’estar preparat per al que pugui esdevenir demà.
Sabem que anar a dormir tot agraint el que som, on som i amb qui som és, com deia el savi doctor, "medecina per a l’ànima".
Adormir-se en pau, medecina per a l’ànima.
* L’autora és de l’Àmbit Maria Corral d’Investigació i Difusió
