Durant les festes del Nadal passat vaig tenir ocasió de llegir un llibre titulat "Historia de la espiritualidad cristiana". En arribar al segle XVII, em vaig aturar en la figura de sant Vicenç de Paül (1581-1660) entre d’altres persones representatives del catolicisme a França. Va organitzar formes estables de servei a les persones marginades, fundà les Filles de la Caritat, primera institució femenina que va viure la consagració en el món, entre la gent, amb els malalts i els necessitats. Per a ell és essencial la vida interior de pregària i, bo i essent de natural molt organitzador i pràctic, tota la seva activitat es fonamentava en una profunda intimitat amb Jesucrist. També subratllava l’actitud de confiança i d’abandó en Déu, la caritat afectiva i efectiva, entregant-se amb generositat i a la vegada confiant en la Providència i en la gràcia de Déu.
En llegir aquestes pàgines dedicades a sant Vicenç de Paül, no vaig poder menys que recordar-me de la comunitat de Filles de la Caritat que atén la Fundació Busquets de la ciutat de Terrassa des de l’any 1903. El seu treball consisteix en l’atenció als infants, adolescents i joves amb problemàtiques familiars dures, també persones sense sostre i en risc d’exclusió social amb un servei de menjador diari, dutxa, rober i pisos, i finalment l’atenció a famílies amb dificultats amb un servei de distribució d’aliments i roba. A més atenen una residència de joves.
La dedicació de les Filles de la Caritat és un exemple de la gran tasca que les persones de vida consagrada realitzen des de l’Església en favor de la societat. Aquelles persones que en l’Església formen part de la "vida consagrada" poden viure aquesta consagració de diverses formes. A través del temps, des de les primeres comunitats cristianes fins avui, la vida consagrada ha anat variant i trobant formes diverses, des dels qui es dediquen a l’oració en un lloc apartat del món fins als qui vivint en el món es consagren a partir de les seves activitats seculars. Avui està constituïda pels instituts de vida consagrada, els instituts seculars i les societats de vida apostòlica. A aquests, s’hi sumen altres formes com l’orde de les verges, la vida eremítica i les noves formes de vida consagrada.
A la nostra diòcesi, la vida consagrada hi té una presència important en diferents àmbits a través de 48 comunitats femenines i 10 masculines. Es dediquen a l’ensenyament 33 comunitats. També atenen l’acció caritativa i social 14 comunitats. Hi ha 3 monestirs de vida contemplativa i pregària i 7 comunitats que tenen cases d’espiritualitat. També un bon nombre d’aquestes persones col·laboren a les parròquies i de fet 143 parròquies són regentades per religiosos.
El proper 2 de febrer, festivitat de la Presentació del Senyor, es celebra la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. Enguany el lema és: "Pare nostre. La vida consagrada, presència de l’amor de Déu". Recordem, doncs, que la vida consagrada és presència de l’amor de Déu, que cada consagrat, amb la seva vida i testimoni, ens anuncia que Déu és Pare, un Déu que estima amb entranyes de misericòrdia. Com ens ho recordava el sant Pare emèrit Benet XVI, a l’inici de la carta encíclica "Deus Caritas est" citant l’apòstol sant Joan, Déu és amor i el qui viu en l’amor viu en Déu i Déu viu en ell (Cf. 1Jn 4,16). Es tracta de fer present l’amor de Déu sobretot amb la vida, amb el testimoni, amb l’entrega generosa i, quan sigui convenient, també amb la paraula.
Aquesta tarda, si Déu vol, em trobaré amb la majoria d’ells en una jornada de reflexió i de celebració i expressarem el nostre agraïment a tants membres de la vida consagrada que han fet de la seva existència una ofrena agradable a Déu i fecunda al servei dels germans.
* L’autor és bisbe de Terrassa
