Hom tendeix a pensar, quan sorgeix el debat sobre la prestació de serveis públics, que qui defensa la gestió directa per part de les institucions públiques ho fa sempre emparat en fonaments purament ideològics, que per a alguns són sinònim de manca de fonaments. Per altra banda, hi ha qui considera la gestió privada i l’externalització de serveis quelcom sempre desitjable i positiu, "perquè la gestió privada és millor", i es queden tan amples. Hi ha, en qualsevol dels dos supòsits, un principi discutible des del punt de vista cartesià: que a l’inici dels temps hi havia Adam, Eva i la gestió privada, o bé que poc després del Big Bang aparegué la gestió pública.
El grup municipal d’ERC-MES ha intentat fer una aproximació objectiva als processos pels quals l’Ajuntament es dota dels recursos i les eines necessàries per prestar tots aquells serveis que les lleis diuen que l’Ajuntament ha de prestar. L’Ajuntament té un ampli catàleg d’obligacions, i pot decidir complir amb aquestes obligacions contractant un tercer (haig de fer això, però ja pago perquè ho facis tu. Externalització) o pot decidir complir amb aquestes obligacions sense encarregar-li a un tercer (ja ho faré jo. Gestió directa). Arribats al moment de decidir qui fa què, més enllà de l’indiscutible pòsit ideològic de cadascú, el que no farem mai és prendre decisions que no s’aguantin des del punt de vista de la sostenibilitat financera, per una banda; igual com mai deixarem d’estudiar un canvi, "perquè allò que es feia ja va bé".
Des d’ERC-MES fem política, però també tenim l’obligació de quadrar cada dia els comptes d’una empresa, i tenim la dèria d’exigir que els diners de totes i tots siguin gestionats amb com a mínim el mateix rigor i exigència que reclamaria qualsevol per als diners propis. És per això que no ens trobaran en determinats posicionaments "religiosos". La decisió sobre la forma de gestionar el servei de transport urbà, públicament o privadament, parteix d’un primer error estratègic molt important al nostre entendre: el govern del PSC, amb el suport de Ciudadanos i PDeCAT, no ha fet la necessària feina objectiva d’estudiar, com abans de qualsevol decisió important, tots els escenaris possibles. I així ho vam denunciar al ple municipal. En cap moment s’han estudiat les repercussions, positives o negatives, de la gestió directa.
En segon lloc, la decisió sobre la gestió del transport urbà ha estat sobre la taula del govern municipal des del dia que van iniciar el mandat. Temps han tingut. Perquè s’avança ara un tràmit que no pot acabar, per calendari burocràtic, fins a finals de l’any vinent, havent-hi unes eleccions municipals pel mig que poden canviar el mapa polític local i, per afegitó, els tràmits relacionats amb aquesta decisió?
En tercer lloc, l’adjudicació de contractes de serveis públics als privats està en crisi. Tots els concursos públics dels darrers cinc anys han acabat paralitzats als tribunals, no pas per voluntat pública, sinó per la guerra fratricida entre els gegants del sector privat, a qui importa poc si un servei públic es paralitza, es prorroga o no s’acaba prestant com tocaria. Si això és així, quin sentit té persistir en el mateix sistema de gestió?
En quart lloc, el servei de transport urbà ja és pagat al 100% per les ciutadanes i ciutadans de Terrassa a través del nostre Ajuntament, que cada any paga la compra d’autobusos, el seu manteniment i la diferència entre allò que es recapta amb els títols de transport i el cost real del servei, que suposa més de nou milions d’euros.
En cinquè lloc, és poc discutible que ningú garantirà millor la implementació de les noves rutes i els nous horaris que el mateix Ajuntament. Ningú garantirà millor les tarifes socials que el mateix Ajuntament.
En sisè lloc, cal recordar el diferencial de preu entre el finançament públic i el finançament privat, i el sobrecost que aquest diferencial implica per a l’Ajuntament i per tant per a les ciutadanes i ciutadans, sense entrar en el per altra banda lògic benefici industrial dels privats. I cal recordar aquella disposició legal sobre l’eficiència i la sostenibilitat financera de l’inefable govern del PP que, ai l’as!, el PSOE manté. Hi ha algun estudi sobre l’eficiència i la sostenibilitat financera en la gestió directa del servei de transport urbà? Silenci a la sala.
Per últim, no voldria deixar de manifestar que la decisió presa en el ple de l’Ajuntament basada en l’"Estudi de viabilitat econòmico-financera del servei de transport de Terrassa" realitzat per una empresa externa no va ser mai discutit ni analitzat a la comissió tècnica d’estudi i seguiment de contractes de l’Ajuntament de Terrassa. A la darrera sessió d’aquesta comissió realitzada aquest dimecres passat, els representants del Grup Municipal d’ERC-MES van posar de manifest que calia aclarir aspectes importants com que el compte de resultats provisional preveu uns beneficis després d’impostos per al concessionari de 178.407 euros en deu anys (quin privat voldria un negoci així?) i que la TIR del projecte sigui del 7,5%. La comissió tècnica d’estudi i seguiment de contractes de l’Ajuntament de Terrassa ha hagut de demanar als redactors d’aquest estudi una sessió extraordinària per tal d’aclarir aquesta qüestió i analitzar el propi estudi amb profunditat. I tot això a ple passat. Una traducció agosarada del transport urbà de Terrassa podria ser "190 milions d’euros en deu anys". Amb respecte per la fe de cadascú, la gestió dels diners públic exigeix més mètode, rigor i seriositat, i menys dogma.
* L’autor és regidor del GM d’ERC-MES
