En el ple extraordinari celebrat dilluns, el Consistori va aprovar l’inici de l’expedient i dels tràmits preparatoris per a la contractació de la concessió del servei de transport públic col·lectiu i urbà de viatgers de Terrassa, o, dit més clar, va preparar (que no aprovar) el nou contracte dels busos. És ben cert que l’elaboració dels contractes de serveis públics tan complexos com el d’abastament d’aigua, o el de transport de viatgers, és d’una gran complexitat tècnica i sobretot jurídica, però la utilització de totes les pròrrogues contractuals, recurs habitual de l’equip de govern socialista, denota la ineficàcia política de qui els gestiona. En el cas del contracte del transport dels busos, la ineficàcia ve de lluny; una pèrdua d’oportunitat i de molts diners a principis del 2015 per no complir amb el requisit d’anunci previ d’un any tal com disposa la normativa europea, un desistiment i més pèrdua de diners i pròrroga rere pròrroga, fins a arribar a un decret de l’alcalde Vega, amb els efectes jurídics d’una pròrroga forçosa, fins que es tingui un nou contracte amb què afrontar la nova concessió. Aquest seria el resum del servei de busos des de l’òptica de la concessió administrativa, un autèntic caos de gestió del PSC, que ha costat molts diners a la ciutadania de Terrassa, atès que, si aquell contracte anul·lat per incompliment de normatives europees hagués tirat endavant, el total de l’estalvi anual a l’Ajuntament durant aquests quatre anys s’hagués pogut utilitzar en inversions que ben necessita la ciutat.
Dit això, cal destacar que la prestació del servei de transport públic a Terrassa durant el present mandat ha evolucionat i a bé; passada l’esperpèntica època de l’inici de mandat, on amb una freqüència indesitjable s’incendiaven els autobusos, cal reconèixer l’increment de flota, tant en quantitat com sobretot en qualitat mitjançant la compra de busos híbrids i per tant situant el transport públic en l’objectiu principal del Pla de Mobilitat 2016-2021, el de millorar la qualitat de l’aire de la ciutat. En una ciutat que ha crescut molt i ràpid, arribant a superar els 215.000 habitants, el creixement de l’ús del transport públic ha crescut, fins i tot en les èpoques de recessió econòmica (fet diferencial amb la resta de poblacions), de forma sostinguda, només estancant-se sense baixar entre els anys 2012 i 2014; si l’any 2017 el número de viatgers superava els 12,6 milions, la previsió és que quan es tinguin les dades de 2018 es superin amb escreix els 13 milions. D’altra banda, el grau de satisfacció dels usuaris s’ha incrementat en el darrer any més de 5 punts, puntuant el servei amb una nota de 7,8 sobre 10.
A la vista d’aquestes dades, és tan evident que el servei ha estat un desastre des de l’òptica tècnico-jurídica del contracte, com que a la pràctica el servei està funcionant bé. La conseqüència serà clara, si l’increment de viatgers és el que plantegen els informes tècnics d’un 4%, aconseguirem posar la ciutat en la línia del primer objectiu del PMU, reduir en un 12% els desplaçaments urbans en vehicle privat i per tant afavorir el medi ambient de Terrassa. Res no aconsella un canvi de model de gestió del servei dels busos, perquè no només funciona bé i millora de forma progressiva, sinó que, a més, els informes debatuts en la comissió que estudia els models de gestió dels contractes de l’Ajuntament aconsellen seguir amb el model indirecte. El motiu és més que clar, les inversions necessàries en matèria d’autobusos es situen entre els 2 i els 3 milions d’euros per any i això implicaria carregar-ho comptablement al pressupost de l’Ajuntament, generant endeutament i minvant el pressupost d’inversions cada any. Optar per la gestió directa quan tot just fa un mes i mig que ha començat la gestió de l’aigua seria una greu irresponsabilitat.
El nostre vot favorable a l’inici de l’expedient no és però un xec en blanc al PSC; en el ple de març s’haurà de votar el plec de condicions del contracte i en ell s’hauran de contemplar accions que el PDeCAT considera imprescindibles per votar-hi a favor en matèria d’ajustos de recorregut, horaris i parades, flota més eficient i menys contaminant, així com preveure les necessitats dels viatgers amb capacitats diverses; si es donen, hi votarem a favor, però, si no, ho farem en contra i difícilment el contracte tirarà endavant.
* L’autor és portaveu municipal del PDeCAT
