Opinió

Un clàssic

Any rere any, la darrera setmana de gener faig professió pública doble de la meva “salesianitat”. De-ssota aquest concepte vull palesar i renovar la meva estima envers tot el món relatiu a l’orde salesià. Avui, d’acord al calendari, s’escau la diada de sant Francesc de Sales. D’aquest cognom, trià Dom Bosco el gentilici de “salesians”. El primer d’ells em marca doblement: en la vessant de col·laborador al ram de la premsa i, alhora, com a antic alumne dels seus col·legis. De l’altra, en parlarem -si Déu vol- la setmana entrant. No endebades d’ací a vuit dies serà la diada de sant Joan Bosco.

Mai no podré oblidar -ni agrair com cal- les arrels i els continguts de l’educació que hi vaig rebre. Sóc conscient d’un fet innegable: les bases de la meva formació humana i la clau per obrir-me pas a la vida les vaig rebre d’ells. Guardo un record inesborrable del pare Rómulo. Fou qui va plantar la llavor a nivell local, juntament amb el seu germà Cèsar i la seva mare, Teresa. Sense oblidar-me, però -entre d’altres-, d’en Manolo Morentín, Ildefonso Asurmendi, Carles Garulo, José Luis Riva, José Antonio López, Gregorio Arana i Miquel Echamendi. Una “trepa” llarguíssima, del tot fantàstica.

Pel que fa a academicisme, estic imbuït d’un mètode ajustat i farcit d’esforç i disciplina i estima. Com a complement, una admiració total per la potenciació d’eines com premsa, música, esport i teatre. Buf!

Saltant al front periodístic -per la part que em toca- diré que sant Francesc nasqué a la Savoia italiana (any 1567), en el si d’una família noble. Així li fou possible estudiar amb els jesuïtes i doctorar-se en dret (civil i canònic) i teologia. Un cop ordenat capellà, fou nomenat “degà” del bisbat de Ginebra, ciutat d’on arribà a ésser bisbe. La seva fama s’estengué arreu arran de la seva manera de fer a l’hora d’enfrontar-se amb els calvinistes€ Sempre amb una immensa dosi d’estima, respecte i compromís. Gran part de la seva lluita resta conservada en el munt d’obres escrites amb un gran rigor i estil literaris. Això justament fou un dels motius pel qual se l’escollí com a patró d’aquesta professió tan summament apassionant.

Déu faci que tots aquells que ens movem per aquests verals aprenguem a copiar el seu tarannà i la seva visió.

To Top