Els matadeperencs no es podran queixar. Aquesta setmana és el segon cop que els dedico aquest espai. Així copsaran que el Diari de Terrassa també es regeix en clau comarcal. Avui, em referiré al seu patró (sant Sebastià), a punt de cloure la festa major d’hivern. De fet, diu l’adagi que “per sant Sebastià, un fred que no es pot aguantar”.
Val a dir que aquesta gira als volts d’un pi, plantat a la plaça de Cal Baldiró. Està despullat d’escorça i branques i s’ha tret d’algun bosc pròxim el dissabte anterior. El vailet més traçut optarà a grimpar-lo més ràpid que ningú, per endur-se un bon pernil. Els altres es conformaran mirant-s’ho, ballant, menjant tortell, bevent cava, rient i fent gresca. Més enllà, aquest arbre servirà per dur a terme diferents jocs de cucanya, a goig de tots els presents.
La Germandat del sant Sebastià -que data d’un llunyà 1900- fa per tal que les celebracions de tots aquests dies esdevinguin ben reeixides. Motiu de més per fer-ho palès en aquestes ratlles, recaptant un sentit i sincer reconeixement envers la seva tasca per part de tothom.
Com a bastiment d’aquesta columna diària, diré que el sant s’educà a Milà, en una ferma disciplina militar. Malgrat això, es decantà per ésser fidel a la fe cristiana. La qual cosa li costà el martiri, als 32 anyets. Seguint ordres de l’emperador Maximilià, primer fou assagetat amb fletxes, lligat a un pal. Se’n sortí miraculosament i tingué el coratge de presentar-se davant del dirigent polític per recriminar-li la persecució als seus correligionaris. D’aquesta, tanmateix, ja no se’n va sortir. Exposat a una allau de flagells, els soldats que complien ordres superiors s’acarnissaren amb ell fins a treure-li la vida. Els cercles més pròxims van fer per enterrar-lo a la famosa catacumba de la Via Àpia.
Dit tot això, em prendré la llicència de transcriure el text literal d’un dels milers d’adagis catalans: “Per sant Sebastià, ase serà qui no ho coneixerà”€ Sense oblidar-ne un parell més de ben indicats: “Per sant Sebastià, l’oreneta ve i el tord se’n va / Per sant Sebastià, un pas de marrà”€ Mentrestant, ja ens hem cruspit un terç de l’hivern. Això vol dir que els dies van essent més llargs. Cosa que s’agraeix.
