Opinió

La Seu d’Ègara: passat, present i futur

El diumenge 13 de gener l’Església ha celebrat enguany la festa del Baptisme del Senyor que clou el temps de Nadal i que mostra aquell infant nascut en el pessebre presentant-se a la societat com l’Anyell de Déu i el Messies esperat.

Aquest dia s’escau l’aniversari de la celebració del Concili d’Ègara, que va tenir lloc en aquesta data l’any 615 en el conjunt de les esglésies de Sant Pere, conegut també actualment com la Seu d’Ègara. Sens dubte aquell concili va ser un esdeveniment important en l’època visigòtica. Esdevé a la vegada un exemple de la importància d’aquella diòcesi de la qual, amb el pas dels anys, ens ha arribat el testimoni de fe, esperança i caritat a través del conjunt dels tres temples de Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere, que mantenen la seva vitalitat religiosa, artística i cultural.

He volgut fer memòria d’aquest esdeveniment de la nostra història per recordar la visita que vàrem fer el proppassat 13 de desembre al conjunt de la Seu d’Ègara amb el senyor Andrés Perelló, ambaixador d’Espanya a la Unesco, i el senyor Alfredo Vega, alcalde de Terrassa. Tots junts vàrem rebre les explicacions sobre les actuacions realitzades en cada un dels temples, fixant-se especialment en les pintures originàries del segle VI i que són úniques en la seva categoria. Vaig tenir l’ocasió de parlar amb el senyor Perelló i amb el senyor Vega sobre la creació de la diòcesi d’Ègara i la seva història, sobre el conjunt d’aquestes esglésies, així com també sobre la candidatura per ser declarades, un dia no massa llunyà, Patrimoni de la Humanitat. En les seves declaracions, l’ambaixador es va mostrar gratament impressionat per la bellesa i la rellevància de tot el conjunt i satisfet pel treball realitzat.

I és que la candidatura avança amb pas ferm. Darrerament ha entrat ja a formar part de la llista indicativa de patrimoni mundial pel Consell de Patrimoni Històric i per tant forma part del llistat de candidatures que l’Estat disposa per presentar progressivament per ser declarades Patrimoni de la Humanitat. Tot i que queda camí per recórrer, certament, ara podem afirmar que ja està a la graella de sortida de les candidatures. Tot això ha estat possible gràcies a la bona entesa institucional entre l’Església i l’Administració local i el treball realitzat des de la comissió que ho porta a terme. El dia de la visita de l’ambaixador va quedar ben palès, amb la presència de l’alcalde del municipi, diversos regidors i els serveis tècnics, i el rector de la parròquia i el consell pastoral. Uns i altres treballem conjuntament des de fa anys per restaurar, preservar, mantenir i promoure aquest conjunt. Ens cal continuar fent passos endavant entre tots. La comunitat parroquial, hereva i continuadora d’aquells que bastiren els temples com a expressió de fe i cultura, ha de mantenir i incrementar la seva vitalitat com a presència d’Església que acull i ofereix des de la llibertat i el respecte el rostre misericordiós de Déu. Els temples declarats Patrimoni de la Humanitat, pensem per exemple en la catedral de Burgos, de París o de Pisa, o en les esglésies de la Vall de Boí, continuen amb la seva activitat i celebracions de fe, per a les quals disposen de tot el necessari. L’Ajuntament, que administra els béns públics i vetlla pel manteniment del conjunt d’aquestes esglésies, continua amb nou impuls la promoció de la Seu d’ com un patrimoni que tots ens estimem i que ens implica a tots. En aquest sentit la projecció del videomapping ha estat un bon exemple de feina ben realitzada i que ha arribat a un públic més ampli.

Confio que, amb la bona entesa que sempre ens ha caracteritzat a tots els agents implicats, aconseguim que un patrimoni religiós, artístic i cultural tan excepcional de la ciutat de Terrassa esdevingui patrimoni de la humanitat, i que sigui una fita important en la història, semblantment a com ho fou en el seu moment el Concili d’Egara, del qual celebrem el seu aniversari.

* L’autor és bisbe de Terrassa 

To Top